Sitges

Sitges, junt amb la resta de la comarca, va viure durant el segle XIX una època puixant, plena de canvis socials, econòmics, tecnològics i culturals. L’arribada del ferrocarril, l’exportació marítima del vi, l’aventura americana, l’expansió urbanística i el desplegament d’estils arquitectònics han deixat una forta empremta en aquesta vila de la costa catalana. Sitges esdevé entre el 1892 i el 1899 un lloc de trobada per als artistes modernistes després de l’arribada de Santiago Rusiñol, el 1891, que —atret per les possibilitats pictòriques de la vila, pels seus habitants i per la comunitat ja existent de pintors de l’escola luminista— s’hi instal·la a viure al Cau Ferrat. Rusiñol, acollit per aquests pintors, organitzà les cinc festes modernistes que reuniren a la vila de Sitges els literats, músics, crítics, escultors i pintors més importants del nostre país i que van fer que aquest poble mariner esdevingués, com se’l va arribar a definir, “la Meca del Modernisme”. L’estiu de 1892 va tenir lloc a l’Ajuntament de la vila la Primera Exposició de Belles Arts, coneguda posteriorment com la Primera Festa Modernista. En aquesta exposició es presentaren obres dels artistes sitgetans, de Ramon Casas, d’Eliseu Meifrèn i del mateix Santiago Rusiñol, artistes prou significatius del moviment modernista. Amb l’afany dels modernistes per obrir-se a Europa i als seus moviments culturals, Rusiñol i el grup de la revista L’Avenç organitzaren la Segona Festa Modernista. Agafant com a referent el nucli belga i amb l’estreta col·laboració d’Enric Morera, format artísticament a Brussel·les, es posà en escena, al teatre del Casino Prado, l’obra del jove autor teatral belga Maeterlinck La intrusa. La música fou la protagonista d’aquesta festa i també hi hagué un concert de César Frank i del mateix Enric Morera. La Tercera Festa Modernista, empesa per la confiança en el triomf dels ideals modernistes, tingué lloc al novembre de 1894 i va tenir un caire molt diferent de les altres dues. Els actes foren l’entrada dels grecos en processó a Sitges i la inauguració oficial de la casa-taller de Rusiñol, el Cau Ferrat. La processó, organitzada per Rusiñol, era una demostració de l’emoció que sentien Rusiñol i els seus amics davant de les obres de Domenico Theotokópulos, El Greco, i que calia manifestar d’una manera popular. Rusiñol va comprar dos quadres d’aquest pintor Pau Bosch a París i actualment són al Museu Cau Ferrat. Un cop inaugurat el Cau, s’organitzà un dinar en un lloc a prop del Cau, damunt les roques, la Torreta, i a continuació, i després d’un discurs de Rusiñol, s’inicià un certamen literari on, entre d’altres, el poeta Joan Maragall declamà les seves estrofes decadentistes que posteriorment van ser considerades com el començament d’un nou gènere de poesia. La música va ser la protagonista de la Quarta Festa Modernista, que va tenir lloc el 14 de febrer de 1897. L’escenari va tornar a ser el Casino Prado. A l’entrada es podia contemplar el retrat d’Enric Morera pintat per Santiago Rusiñol. Els actes es van iniciar amb un poema simfònic de Mercè Vidal i les Danses canadenques de Paul Gibson i després Rusiñol féu un discurs apologètic a favor de la música modernista. L’esdeveniment va acabar amb l’estrena de l’òpera La fada, amb lletra de Jaume Massó i Torrents i música d’Enric Morera. Aquest fou l’acte més important de la Quarta Festa Modernista. A l’agost del 1899 se celebrà la Cinquena Festa Modernista, en què es posaren en escena dues obres d’Ignasi Iglésias, Lladres i La reina del cor, i una de Santiago Rusiñol, L’alegria que passa. El pianista Joaquim Nin interpretà obres de Scarlatti, Grieg, Alió, Gay i Morera. Sitges en el temps del Modernisme o Ruta Modernista La Ruta Modernista permet descobrir l’empremta que el Modernisme deixà a Sitges gràcies a les iniciatives de Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona 1861 - Aranjuez 1931) —un dels màxims representants del Modernisme català— i a les fortunes dels anomenats americanos —sitgetans que tornaren enriquits de les colònies espanyoles i embelliren els carrers de la vila amb les seves cases d’estètica modernista. La ruta s’inicia a l’estació del tren, símbol de la nova era i de la modernitat del país. Continua pels carrers del centre de la vila —carrer de l’Illa de Cuba i carrer de Francesc Gumà—, on podem descobrir l’arquitectura modernista d’alguns dels arquitectes de l’època més destacats, com Gaietà Buïgas, i on podem gaudir del decorativisme d’algunes de les façanes (treballs de ferro forjat, ceràmica, esgrafiats, vitralls...). Alguns exemples són la Casa Bonaventura Blay (1901), la Casa Manuel Planas (1908) o la Casa Pere Carreras (1906). Sempre que sigui possible, convé admirar l’interior del Teatre Prado, edifici modernista on se celebraren dues de les festes modernistes que organitzà Rusiñol a Sitges i punt de trobada de molts seguidors d’aquest moviment. La ruta continua amb la visita d’un pati blau, l’únic exemple que es conserva dels típics patis sitgetans, que serví de font d’inspiració per a Rusiñol, el qual no només hi dedicà alguns quadres, sinó també una obra de teatre titulada El pati blau. Continuem pel Cap de la Vila per admirar una altra de les cases modernistes, propietat de l’americano Bartomeu Carbonell i Mussons. I arribem a la plaça de l’Ajuntament, on destaquen el mateix edifici de la casa de la vila, d’estètica neogòtica —molt utilitzada pels modernistes—, i el mercat, primer edifici modernista de la vila.

Agència de Promoció de Turisme de Sitges.