Accueil / Villes et capitalité: espaces de création et d’échange (1888-1937)

Villes et capitalité: espaces de création et d’échange (1888-1937)

25-02-2022   Département de Paris

Le groupe de recherche d’histoire de l’art et de design contemporain de l’Universitat de Barcelona, GRACMON, avec le Centre d’Estudis Catalans i Arts Visuals de CRIMIC, de l’Université de la Sorbonne et l’Institut Ramon Llull, organisent le colloque “Villes et capitalité: espaces de création et d’échange (1888-1937)”, les 10, 11 et 12 mars 2022 prochains, dans le cadre du projet “Entre villes : l’art et ses revers dans la période d’entre les deux siècles (XIXe-XXe).”

Le colloque aura lieu à l’Université de La Sorbonne de Paris en format présentiel et virtuel. Pour plus d’information et inscription: secretariat@sorbonne-universite.fr

Programme
Jeudi 10 mars
9:00 h. Ouverture du colloque : Béatrice Perez, doyenne de la Faculté des Lettres, Laurence Breysse-Chanet, directrice du CRIMIC, Teresa-M. Sala, directrice du GRACMON, Mònica Güell, directrice du Centre d’études catalanes.
Paris, capital de la modernité
Sonsoles Hernández (Universitat de les Illes Balears) : « Les espaces de socialisation du Symbolisme : entre élitisme et survivance »
Eliseu Trenc (Université de Reims) : « Un grup cosmopolita d’artistes europeus en el Montparnasse dels anys 1908-1914, entorn del pintor Bernard Naudin i del periodista René Puaux ».
David Castañer (U. Paris I Panthéon Sorbonne) : « De Guanabacoa à Montparnasse: pourquoi la modernité cubaine naît-elle à Paris? Autour de l’exposition Abela de Cuba à la Galerie Zak en 1928 »
Ester Gallegos (Universitat de Barcelona) : « Els espais de creació dels artistes estrangers: l’artista peruà Carlos Baca-Flor i la seva experiència al París de la fin de siècle »
Núria Aragonès (Universitat de Barcelona) : « Dins el saló d’alta costura : rols i espais de creació entre la façana i la “rerebotiga” al París de 1900 »
Tomàs Meinhardt-Teixidor (Universitat de Barcelona) : « La Bibliothèque Russe Tourguenev : lieu de refuge culturel et identitaire russe à Paris »
15:00 h. Ateliers
Cristina Rodríguez (Universitat de Barcelona) : « L’atelier de sculpture: l’espace de travail comme univers créatif au-delà de l’objet »
Olga Martínez Faus (Universitat de Barcelona) : « El desenvolupament de l’escultura metàl·lica no fosa entre els tallers parisencs de Julio González, Pablo Gargallo i Pablo Picasso (1904- 1934) »

Vendredi 11 mars
9:00 h. La ville tentaculaire et ses revers
Teresa M. Sala (Universitat de Barcelona) : « La ciutat tentacular: reversos del Modernisme a Barcelona »
Maria Patricio Mulero (Université Toulouse Capitole) : « El Barrio Chino barcelonés: los bajos fondos del vientre de la ciudad como centro de creación artística e interacción social » (conférence en distantiel)
Tània Alba (Universitat de Barcelona) : « La creatividad en los espacios relacionales del placer y del amor: los diarios de Anaïs Nin (1931-1934) » (conférence en distantiel)
Photographie et cinéma
Irene Gras (Universitat de Barcelona) : « Paisatges interiors, microcosmos simbòlics: la casa-estudi d’Apel•les Mestres (1854-1936) »
Sergi Ramos Alquézar (Sorbonne Université) : « De l’espace intime à la Barcelone monumentale : le cinéma amateur au tournant des années 1930 »
Juan Carlos Bejarano (Universitat Pompeu Fabra) : « El taller del artista en el Modernismo a través del ojo fotográfico de Francesc Serra »
15:00 h. Espaces littéraires (I)
Lluís Quintana (Universitat autònoma de Barcelona) : « El despatx de l’escriptor com a heterotopia »
Irene Mira (Universitat d’Alacant) : « La ciutat vibrant. Una mirada geocrítica a la poesia de Joan-Salvat Papasseit »
Enric Bou (Università Ca’ Foscari Venezia) : « Cases, estudis i coses. De Foix a Eluard: Versions del Surrealisme »

Samedi 12 mars
9:00 h. Espaces littéraires (II)
Carles Cortés (Universitat d’Alacant) : « La idealització de l’espai de ficció: la Barcelona literària de Carles Soldevila »
Mònica Güell (Sorbonne Université) : « Barcelone-Genève-Papeete, les capitales d’Aurora Bertrana »
Laura Mercader (Universitat de Barcelona) : « L’altra soc jo o l’escriptura de l’amistat transcultural. Lucie Cousturier i els amics i amigues de l’Àfrica Occidental Francesa » (conférence en distantiel)
Entre les villes : transfers transatlantiques
Fernando Martínez Nespral (Universidad de Buenos Aires) : « España en París y París en Buenos Aires. Reversos arquitectónicos de Enrique Larreta »
Luis San Filippo (Universidad de Rosario) et Pablo Vicente (Universidad de Rosario) : « A la sombra de la capital. Una mirada sobre la producción arquitectónica de Francisco Roca i Simó en Rosario, 1909-1916 ». (conférence en distantiel)
Silvia Dócola (Universidad de Rosario) : « Las casas de tolerancia en el barrio Pichincha, borde de la ciudad. Rosario 1913-1932 » (conférence en distantiel)
15:00 h. Architectures intérieures
Patricia Ledesma (Universidad Complutense, Madrid) : « La casa de Ricardo Rojas en Buenos Aires proyectada por Ángel Guido: la realización estética del genius loci »
José Ignacio Carrillo (Universitat de Barcelona) : « Las residencias de veraneo de Lluí́sí́ Doménech i Montaner y Josep Puig i Cadafalch: musealización y reflexiones sobre el enclave centro – periferia »
Sara Coscarelli (Universitat Autònoma de Barcelona – EINA) : « La seu del GATCPAC o el bressol del pensament crític català, 1931-1936 »
Colloque international « Villes et capitalité : espaces de création et d’échange (1888-1937) »
Du jeudi 10 samedi 12 mars
Salle des Actes, Faculté de Lettres Sorbonne Université, Paris.

Obtenir le Guide de la Route du Modernisme de Barcelone

La Route du Modernisme de Barcelone est un itinéraire pour Barcelone par Gaudí, Domènech i Montaner et Puig i Cadafalch, qui, avec d’autres architectes, a fait de Barcelone la grande capitale du l’Art Nouveau catalan. Avec cet itinéraire vous pouvez découvrir des palais impressionnants, des maisons étonnantes, le symbole de la ville et un immense hôpital, ainsi que des œuvres plus populaires et quotidiennes telles que les pharmacies, magasins, magasins, lanternes ou banques. Œuvres modernistes qui montrent que l’Art nouveau a pris racine à Barcelone et est encore aujourd’hui un art vivant et vécu.

Le Guide de la Route du Modernisme de Barcelone peut être acquis dans nos centres de Modernisme.

Plus d'information