La Confiteria

Sembla que a l’espai que ocupa aquest bar antigament hi havia hagut una barberia i encara abans un servei de berlines (carros i cavalls lleugers). La família Pujadas el va adquirir per convertir-lo en confiteria entre 1912 i 1913, segons consta al dietari del negoci, que encara es conserva. A partir d’aleshores l’organització del local va ser la pròpia d’una pastisseria: a la planta baixa, la botiga; a l’interior, l’habitatge, i al soterrani, l’obrador. Va estar funcionant durant dècades en mans de la mateixa família i fins que va tancar als anys vuitanta, moment en què el local va quedar abandonat i en desús durant molts anys. El 1998 l’establiment va passar a mans de dos joves emprenedors, Núria Benet i Curro, que van recuperar i restaurar tota la decoració i van obrir de nou La Confiteria, ara com a bar de copes i de menjar.A la façana el local té dues portes d’accés i tres aparadors de ferro i vidre, juntament amb una decoració d’angelets d’aire noucentista. La decoració dels aparadors es va canviant continuadament, i si un mes mostra llibres i fotos antigues, el següent pot exhibir trencadores composicions artístiques. A l’interior, totes les parets estan cobertes per un moble aparador de fusta amb el fons de mirall o vidre a l’àcid i ornaments de tipus geomètric, en què predominen les línies rectes formant rams. Aquest moble està coronat per uns plafons corbats rematats amb motius vegetals i amb flors pintades al seu interior. Cal dir que abans de la darrera restauració aquest aparador ara de fusta vista estava cobert per diverses capes de pintura aplicades durant dècades. Per sobre del moble, fins a arribar al sostre, trobem unes pintures a l’oli sobre llenç de paisatges bucòlics amb figures femenines. No s’hi ha trobat cap nom que pogués indicar qui va col·laborar en la decoració de l’establiment.

El taulell de l’antiga confiteria ara fa la funció de barra. Està pràcticament intacte, tot i que s’hi va afegir un sòcol per donar-li més alçada i es van treure uns calaixos de vidre, les bomboneres, per manca de solidesa. Sobre el taulell, enmig de la barra, hi havia l’antiga caixa de cobrar de la pastisseria i dins l’aparador de vidre que es conserva ara hi ha instal·lat l’assortidor de cervesa. Entrant a la dreta, també s’ha mantingut intacte com a element decoratiu la taula de comptabilitat, amb una bonica mampara de vidre. Actualment, a l’espai interior, que era l’habitatge i sembla que no tenia cap mena de decoració modernista, hi trobem les taules per seure i menjar alguna cosa. El 1998 va ser reformat i decorat de nou amb un disseny totalment contemporani que tanmateix aconsegueix concordar amb l’atmosfera de l’entrada. En això hi influeix un aprofitament assenyat dels materials originals: per exemple, les actuals portes dels lavabos i la cuina són les que abans tancaven el passadís d’accés cap a l’habitatge interior des de la botiga.

La Confiteria destaca, independentment del seu encant estètic, per la seva bona carta de vins i la qualitat dels embotits, formatges i patés que ofereix, com la seva especialitat, el foie de la Marona. L’ambient del local varia segons les hores: a la tarda és freqüentat per gent que vol berenar o fer-la petar amb calma, però a la nit el bar s’omple amb una gran diversitat de clientela que tan aviat busca estar-s’hi de copes fins a la matinada com fer un ressopó lleuger en sortir d’algun dels teatres del Paral·lel. Un entorn agradable, ambientat amb una àmplia i acurada selecció de música moderna. L’establiment també realitza diverses activitats, acull exposicions cada dos o tres mesos i organitza concerts dins el Festival de Jazz de Ciutat Vella.