El Paraigua

El Paraigua és un exemple de bar que no és d’origen modernista, sinó que es tracta d’un espai, obert l’any 1968, que va reaprofitar i readaptar tota la decoració d’una botiga modernista fundada a principi del segle XX. Aquesta botiga, anomenada Gallés, era de venda de paraigües i vanos, i estava situada al carrer dels Arcs número 5, fins a l’any 1967, moment en què es va decidir enderrocar l’edifici i, per tant, es va haver de traslladar l’establiment. Les notícies de què disposem respecte a aquesta botiga són mínimes, tot i que se’n coneix la data de fundació, 1902, però se’n desconeixen els responsables. En aquesta pàgina reproduïm l’antiga façana.L’any 1966 el propietari de la botiga va vendre al decorador i escenògraf Josep M. Espada la decoració de l’establiment. Tots els elements ornamentals van ser desmuntats peça a peça i a partir d’aquí Espada va fer un nou disseny per adaptar-los a un local més petit, a prop de la plaça de Sant Jaume, destinat a ser un bar. Els germans Yagüe van ser els encarregats de restaurar totes les peces de fusta de boix i adaptar-les estructuralment al seu nou espai.

Abans d’entrar a l’establiment, el primer que destaca és el portal d’accés, ja que el que ara són els plafons de les llindes en origen era el rètol de la botiga de paraigües (i si parem atenció encara podem veure marcat a la fusta el número del carrer on es trobava la botiga). En altres parts de l’establiment, especialment en els paraments de vidre, es repeteix un motiu que ens recorda d’on prové la decoració: dos paraigües i un vano.

És en el primer espai de l’establiment, a la planta baixa, on trobem tota l’ornamentació d’origen modernista, des de la barra fins al sostre, passant pels llums i els aplics. La part inferior de la barra, tota de fusta, es va realitzar a partir dels paraments que coronaven les vitrines on es col·locaven els paraigües. Per altra banda, per fer el sostre es van aprofitar les portes corredores que cobrien uns calaixos on es guardaven els prestatges expositors dels vanos de la botiga. Amb els arrambadors de les parets, que en aquest cas tenien una funció similar en origen, es va procedir de la mateixa manera, i també amb tots els emmarcaments dels miralls que cobreixen les parets del bar. És a dir, es va redecorar un espai de dimensions molt més petites, sobretot en alçada, amb la decoració totalment desmuntada de la botiga original; per això es repeteixen els motius en diferents parts de les parets o les portes, perquè les peces s’anaven col·locant tenint en compte les seves dimensions per no haver de fer més modificacions que les necessàries.

En la majoria de peces es repeteixen dos motius ornamentals: per una banda, destaca una decoració de línies ondulades rematades als extrems per motius florals i, per altra banda, una ornamentació més naturalista amb entrellaços de flors i fulles. Respecte a la il·luminació, es combinen llums modernistes originals amb aplics, alguns dissenyats pel decorador Espada als anys seixanta.

La inauguració del nou bar El Paraigua va ser el 5 d’abril de l’any 1968, i els seus fundadors van ser el mateix Josep M. Espada, J.M. Segarra i E. Vila Casa. L’any 1969 hi va entrar a treballar J.M. Sánchez, un andalús de Cadis que havia arribat a Barcelona tres anys abans: ja l’any 1972 Sánchez va passar a ser-ne soci i a partir de l’any 1995 es convertí en propietari, juntament amb la seva dona, Sebastiana Guerrero, fins a l’actualitat.

Als anys vuitanta es va decidir ampliar el local habilitant un soterrani amb voltes d’origen medieval (sembla que era el celler d’un antic convent), i avui dia aquest espai acull una elegant whiskeria cocteleria ambientada amb una acurada selecció de música clàssica. El Paraigua és un lloc tranquil per anar-hi a qualsevol hora del dia i prendre un cafè o gaudir d’un bon còctel, entre una oferta d’una cinquantena, amb i sense alcohol, entre els quals trobem, per exemple, “El Paraigua”: un còctel semi, fet a base de cava, tequila, drambuie i sucs de llimona, taronja, pinya, préssec i grosella. Els no iniciats, val la pena que es deixin aconsellar per la professionalitat del barman, que de ben segur trobarà el còctel més adequat per a cada situació i moment del dia.

Tot i que l’especialitat és la cocteleria, El Paraigua també ens ofereix una àmplia carta de vins, caves i licors, així com la possibilitat de fer un mos a qualsevol hora del dia amb un assortiment de menges del país, senzilles però d’una qualitat excel·lent: des d’una truita de patates o un xoriço curat fins als canapès que podem triar a la barra. Els menús que s’ofereixen amb la seva pròpia selecció de tapes costen entre 35 i 40 euros de mitjana, incloent-hi la beguda, les postres i cafè.

El Paraigua també és obert a l’activitat cultural: habitualment al soterrani es fan exposicions de pintura, i cada dilluns al vespre s’hi celebren tertúlies (podem consultar el programa a la pàgina web). L’establiment també acull altres activitats socials o petites celebracions particulars: per a més detalls, cal contactar amb la direcció.