Gaudí Garraf

El restaurant Gaudí Garraf està allotjat a l’espai del conegut Celler Güell, conjunt de diversos edificis en el qual possiblement va intervenir Antoni Gaudí.L’any 1882 Eusebi Güell va encarregar a Gaudí el projecte d’un pavelló de cacera en uns terrenys que tenia a la zona del Garraf. Aquest projecte no es va arribar a fer, però posteriorment, el 1895, es va dur a terme la construcció d’un celler amb un projecte probablement del mateix Gaudí amb la col·laboració de Francesc Berenguer, al qual s’ha atribuït l’obra durant molts anys.

El celler —construït amb pedra local— és un edifici molt peculiar de forma triangular basat en l’arc parabòlic gaudinià, que utilitza els murs com a coberta, amb dos soterranis i tres pisos superiors incloent-hi una capella particular. Al seu exterior —el qual, tanmateix, destaca pel seu caràcter medieval—, s’hi observen les xemeneies amb elements naturalistes propis de l’arquitecte i el monograma dels Güell als murs.

Així mateix, forma part del mateix projecte el pavelló de la porteria, també de pedra i maó, on trobem una altra vegada el monograma de la família Güell i en el qual destaca la porta d’accés de ferro de malla.

Al mateix terreny ens trobem amb una torre de guaita i, al costat, una masia, que també són privades i en les quals no es permet l’accés del públic.

Des de l’any 1977 el conjunt pertany a la família Granada, que el va comprar a qui aleshores era el comte Güell. L’edifici construït per Gaudí va ser utilitzat com a casa particular i la resta de l’espai va seguir sent un viver de xampinyons, tasca que s’estava duent a terme des de feia molts anys. L’any 1994 la mateixa família va reconvertir els espais en un restaurant; les dues grans sales, construïdes com a fàbrica per al cultiu, van convertir-se en dos grans salons restaurant, el Granada i el Garraf, i la planta baixa de l’edifici de la casa va esdevenir el Saló Gaudí.

El Saló Granada —amb capacitat per a 400 persones— és a la planta principal i és un espai compartimentat per arcades de mig punt que el divideixen en diverses naus cobertes amb voltes de maó, cada una amb fileres de taules rodones. Des d’aquest mateix saló, a través d’unes escales s’accedeix a la part inferior, on hi ha el Saló Garraf —amb capacitat per a 300 persones—, també distribuït a partir de pilars que sostenen petites voltes i amb una decoració més sòbria. Aquests dos espais estan destinats a restaurant a la carta i, a més, a grans celebracions privades, principalment banquets de boda. Tots dos compten amb una terrassa particular per celebrar els aperitius independentment. Tanmateix, a l’estiu, se serveixen sopars en una d’aquestes terrasses, anomenada del “violí”, la qual esdevé un lloc privilegiat per la visió de conjunt que ofereix.

Fora d’aquest edifici, que té un caràcter més propi de nau industrial, just creuant el camí, ens trobem amb l’edifici d’aspecte més artístic. Actualment habilitat com a restaurant, al Saló Gaudí —amb capacitat per a vuitanta persones— s’hi han mantingut visibles les peculiaritats arquitectòniques sense afegir cap accessori. En destaca principalment l’espai triangular molt acusat a l’interior i la forma de les finestres i de la porta d’accés. Els pisos superiors són privats i, per tant, no es pot accedir al seu interior, tot i que sempre es pot demanar utilitzar la capella superior per fer la cerimònia prèvia al banquet de noces.

El restaurant ofereix cuina mediterrània elaborada, únicament a la carta però amb uns preus molt raonables equivalents als dels menús de festius. En destaca la presència d’alguns plats, el nom dels quals recorda l’indret on es cuinen, com l’amanida Gaudí. Així mateix, al Saló Granada trobem a la vista la barbacoa on s’elabora tota la carn a la brasa, un dels seus plats principals, amb la voluntat de donar confiança al client.
El tracte als clients és acollidor i cordial, ja que tot el conjunt està portat per la mateixa família Granada, que vol aconseguir un lloc de trobada agradable, senzill i sense presses en un conjunt arquitectònic peculiar.