Molly’s Fair City

Passejant pel carrer de Ferran, en arribar als números 7 i 9 ens pot sorprendre veure gent prenent cervesa dins d’una botiga modernista. Es tracta d’un pub irlandès que ocupa dos locals, un dels quals, el número 7, conserva una decoració interior i exterior d’estil clarament modernista, cosa gens estranya si es té en compte que a principi de segle XX aquest carrer era una de les principals vies comercials de la ciutat. El Molly’s Fair City no és per tant un bar modernista pròpiament dit, sinó un bar contemporani que s’ha ampliat unint-lo a un espai veí tot conservant-ne amb cura els elements de caràcter modernista.Les notícies que tenim d’aquest espai es remunten al final del segle XIX o principi del segle XX. Al voltant de l’any 1893 el propietari era un home d’origen francès anomenat Marnet, que hi regentava un negoci que no se sap ben bé si era de guants i complements o bé d’embotits. Posteriorment, l’establiment va ser una xarcuteria, oberta per Miquel Regàs i Ardèvol entorn del 1910. Aquesta botiga, que publicava regularment anuncis a la premsa (se’n conserven de 1913 i 1914), es va mantenir fins a l’any 1922 i sembla que en tot aquest període de temps el senyor Regàs va preservar la decoració interior intacta. El següent establiment que es va obrir va ser una botiga de regals anomenada Wolf, propietat del Sr. Veciana, nom pel qual també era conegut l’establiment (i sovint també s’atribueix a ell, erròniament, la decoració del local). Aquest hi va realitzar alguna petita modificació: una reforma l’any 1979 va substituir les grans portes d’accés per fer uns aparadors. Les portes van servir per fer un armari d’exposició a l’interior. L’actual propietari del local, un vienès establert a Barcelona anomenat Michael, va adquirir el local l’any 1999 i en va fer una restauració molt respectuosa amb l’original i amb la reforma del 1979 i només va alterar una part dels arrambadors.

Abans d’entrar-hi, ens hem de fixar en la façana del número 7 (que no és l’entrada al bar), revestida amb un panell de fusta pintada que ocupa dos nivells, planta i altell, que donen equilibri i unitat al conjunt. A la part superior, el panell emmarca un petit balcó que destaca per la barana de ferro forjat amb formes ondulades i motius florals, similars als ornaments florals de les llindes. Els dos plafons laterals d’aquest altell adopten la forma d’una el·lipse i estan emmarcats per motllures de fusta corbades de línies ondulades. A totes les imatges que es conserven de la façana, la fusta apareix pintada de dos colors, granat i blanc, però és possible que en origen fos del color de la mateixa fusta. El rètol de la botiga, que fins fa molt poc era el de l’anterior negoci Wolf, ha estat substituït per un anunci de la cervesa Guiness.

L’interior d’aquesta part del bar és de dimensions reduïdes i també està revestit amb fusta. Se n’han conservat els arrambadors amb decoració floral entrellaçada que es troben situats a la paret del fons. Trencant la continuïtat de l’arrambador trobem un armari de poca fondària, amb un coronament de fusta del més pur estil modernista, acabat amb formes ondulades i representacions florals. En els seus orígens aquesta fusta del coronament era el marc d’unes vidrieres de colors amb motius florals que no s’han conservat. Tot i que no coneixem el nom dels decoradors, és obvi que els ebenistes s’adscrivien al moviment modernista, amb fortes influències de l’Art Nouveau internacional, que aleshores feia furor a Catalunya.

El pub irlandès Molly’s Fair City ofereix, naturalment, la tradicional cervesa del seu país, però també s’hi poden tastar els didalets de licor de noms suggeridors, com el Deep Throat o el Choc Pop, o el més previsible Baby Guiness (que, de fet, no és de cervesa, sinó de licor de cafè i crema de whisky).

El pub té un clar caràcter internacional i multicultural, i diàriament s’hi pot escoltar una bona barreja de llengües. És un local d’ambient càlid i acollidor, on, com és evident, es pot escoltar música cèltica, però també pop i rock anglosaxó en general. Podríem dir que és un bon lloc per conèixer gent i per practicar idiomes. El personal del bar és majoritàriament d’origen irlandès o local: una colla jovial, amable i poliglota que està acostumada a assessorar en qüestions bàsiques de supervivència els estrangers que acaben d’arribar a la Barcelona vella. La situació estratègica d’aquest pub irlandès també converteix inevitablement els cambrers en objectiu despietat de nombrosos turistes amb un mal sentit de l’orientació i poques habilitats idiomàtiques, fet que el personal del Molly’s sembla encaixar amb un cert esperit estoic. Com ells mateixos diuen, “al Molly’s no hi ha estranys, només amics que encara no has conegut”.

Els dies de màxima animació d’aquest establiment —a banda, naturalment, del 17 de març, Saint Patrick’s Day (sant Patrici, patró d’Irlanda)— solen coincidir amb els grans esdeveniments esportius internacionals, com partits de futbol de la màxima rivalitat, oferts en directe a les seves grans pantalles de televisió. També se solen fer activitats diverses relacionades amb les festes i els esdeveniments de la ciutat de Barcelona i promocions especials del local mateix. Es pot reservar el pis superior, només obert els caps de setmana, per fer alguna celebració particular.