Carles G. Vidiella i Esteba

Carles Gumersind Vidiella (Arenys de Mar, 1856- Barcelona, 1915) és, de ben segur, un dels pianistes catalans més destacats de finals del segle XIX i començaments del XX. La seva formació es va iniciar a Barcelona amb Joan Baptista Pujol i es va ampliar a París l'any 1878 amb A. F. Marmontel.
Es recorda la carrera concertística de Vidiella, sempre en sentit ascendent, desde que va arribar de París l'any 1879 protagonitzant els primers concerts a l'Ateneu Barcelonès fins el 1915, any de la seva mort.
Vidiella no va ser un mer intèrpret sinó que en els seus concerts hi havia un rerafons molt més profund, una filosofia o un mestratge que els caracteritzava. Hom recorda els seus concerts com a veritables esdeveniments culturals que tenien com a objectiu donar a conèixer les obres mestres de la literatura pianística, esdevenint així un dels pioners del que avui anomenem concert didàctic. Destaquen plenament les dues tandes de concerts històrics que va protagonitzar els anys 1891 i 1893.
El seu subtil pianisme va inpirar l'obra de poetes com Joan Maragall, Apel·les Mestres i Josep Yxart, així com a artistes plàstics de la talla de Ramon Casas, Gaietà Cornet, Simó Gómez i Francesc Miralles, entre d'altres.
Vidiella va brillar com a pedagog a més de com a gran concertista, ja que va formar a la majoria dels més destacats pianistes de la generació posterior. Molts d'ells van expandir la seva escola a Llatinoamèrica fundant el seu propi conservatori o acadèmia de música. Vidiella va ser l'impulsor, des de la iniciativa privada, de la continuació de l'escola catalana de piano fundada per Pere Tintorer i seguida pel seu alumne Pujol, treballant àmpliament per al progrés de l'instrument a la ciutat de Barcelona.