Bonaventura Bassegoda i Amigó

Era membre d'una família relacionada amb el món de la construcció: el seu oncle Pere Bassegoda era contractista i mestre d'obres, i el seu germà Joaquim Bassegoda també era arquitecte.
La producció arquitectònica d'aquest autor està marcada per l'aplicació ornamental d'elements de l'Art Nouveau i, per tant, s'engloba en el
Modernisme; com a crític, però, la seva actitud era molt més conservadora i no
s'identificava amb el nou estil.
Va treballar sovint en col·laboració amb el seu germà Joaquim, com, per exemple, a les Cases Antoni Rocamora (1917; passeig de Gràcia 6, 8-10 i 12-14), edificis que cridaven l'atenció per les seves grans dimensions. Així mateix, va treballar com a arquitecte municipal de Premià de Dalt i la seva producció no es limità a Barcelona, sinó que s'estenia a altres comarques de Catalunya.
Va ser el dissenyador de les plaques amb les quals l'Ajuntament de Barcelona premiava cada any el millor edifici i la millor decoració d'establiments.
Destacà també com a crític d'art col·laborant en diverses revistes com La Renaixença o L'Avenç, fundà amb el seu germà metge i poeta la revista La Ilustració Catalana i treballà en diaris com La Vanguardia i el Diari de Barcelona.
Com a literat participà diverses vegades en els Jocs Florals i va ser premiat en alguna ocasió. Va fer una breu incursió en el món polític durant els anys 1890-1895.