Manuel Joaquim Raspall i Mayol

Va iniciar la formació artística rebent classes
de dibuix i escultura amb D. Talarn i el 1891 va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va tenir com a professors L. Domènech i Montaner i A. Gallissà.
El seu primer encàrrec va ser la reforma de la casa familiar a la Garriga el 1903, població on realitzà gran part de la seva obra. Un any més tard va obtenir el títol i guanyà la plaça d'arquitecte municipal de Cardedeu, i els anys següents, la d'altres poblacions del Vallès Oriental.
Tot i que gran part dels edificis d'aquest autor eren cases d'estiueig, a Barcelona també hi ha exemples de la seva producció, com la reforma del Palau Mornau (1908; Ample, 35), la Vil·la Helius (1909; Abadessa Olzet, 17), la Casa Teixidor (1911; ronda de Sant Pere, 16; actual òptica Arense) o la reforma d'El Molino (1913; Vilà i Vilà, 99), obres que mostren la seva vinculació a l'estètica modernista, amb l'ús abundant del ferro, el mosaic i el totxo. En gran part dels edificis que construïa feia ell mateix els dissenys dels vitralls, que elaborava la Casa Oriach (vegeu Oriach, Lluís). A partir del 1913 evolucionà cap a una arquitectura més sòbria i més propera al Noucentisme.
Va fer incursions com a pintor -va arribar a presentar algunes obres a exposicions de belles arts de Barcelona- i col·laborà en la premsa de Granollers.