Casa Almirall

El rètol de Casa Almirall, de vidre pintat, ens diu que va ser fundada l’any 1860. Manel Almirall, membre de la família Almirall, coneguda pels seus negocis, va ser el fundador d’una taverna a la segona meitat del segle XIX. El local comptava amb dues parts diferenciades: una primera, que era la taverna pròpiament dita, i una segona, que era utilitzada com a bodega. L’any 1976 l’establiment passà a mans dels actuals propietaris, Ramon Solé i Pere Pina. La inauguració va ser l’1 de gener de 1977 i des d’aleshores se n’ha fet una restauració l’any 2000 i una segona obra per habilitar nous lavabos l’any 2001.De la decoració original s’han mantingut intactes bàsicament la porta, el taulell, l’aparador i els llums, que sobresurten per la riquesa i qualitat dels seus materials. La porta del bar és força senzilla, ja que gran part de l’any desapareixia per donar pas a una petita cortina que tapava la part superior de l’entrada i obria el local al carrer. Les formes de la porta no mostren cap ornamentació destacada, excepte la sinuositat de les línies que marca la fusta.

El taulell, imponent visualment, està fet amb marbre català blanc combinat a la part inferior amb marbre italià de diversos colors. En un dels extrems de la barra hi ha una figura femenina, fosa en ferro, que és la imatge de la musa de l’Exposició Universal de Barcelona celebrada el 1888: una escultura de gran qualitat que possiblement decorava l’arrencada de la barana de la casa que tenia la família Almirall al mateix carrer. A continuació del taulell trobem un moble en què es cobrava, de formes similars a les de l’aparador, que actualment segueix tenint la mateixa funció de caixa.

Cal fixar-se en l’aparador del darrere del taulell perquè dóna molta entitat a l’establiment i potser és l’element que més es reconeix dins un llenguatge modernista. La decoració ve donada per la mateixa aparença que va adquirint la fusta, que es corba cap als extrems laterals on es creua amb altres línies i s’entrellaça amb una branca amb fulles i flors que neix de l’extrem de l’aparador, en una gran concentració de motius ornamentals.

Finalment, cal destacar a la part superior de la paret, on s’ha mantingut després de diverses restauracions, una garlanda pintada de colors vius que devia pertànyer a la decoració original de l’immoble on hi ha el bar, un edifici decorat amb esgrafiats a l’exterior.

Avui dia, l’establiment també té dues parts diferenciades: una primera sala amb les característiques taules vetllador (rodones, de marbre i amb un sol peu) que es trobaven en tots els establiments d’aquell moment, i un segon espai més íntim, separat per una mampara de vidre, amb llum suau i butaquetes. L’ambientació musical és predominantment a base de jazz clàssic, modern i d’avantguarda, una gran varietat d’estils de la millor música instrumental moderna. En definitiva, la Casa Almirall és un lloc de trobada, per a gent de totes les edats, per prendre una copa i fer un pica-pica (la seva especialitat són les anxoves). També, esporàdicament, se celebren activitats culturals, com ara cicles de cinema mut o tertúlies de diferent caire. És un espai obert a noves propostes i a activitats diverses, punt de trobada del capvespre, tranquil però que tendeix a l’animació cap a la matinada, tot i que sovint s’hi pot trobar un lloc més recollit a l’interior.