Casa Amatller

La història d'aquest immoble es remunta a l'any 1898, quan l'industrial xocolater Antoni Amatller, aficionat al col·leccionisme de vidre antic i a la fotografia, va voler transformar un edifici anodí del 1875, que havia comprat per traslladar-hi la seva residència principal. L'industrial va encarregar les obres a l'arquitecte Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà, amb una façana plana i un pati central amb una escala que dóna accés a l'habitatge principal, tot i que l'immoble havia de ser habitat per diverses famílies.

Puig i Cadafalch va crear a la Casa Amatller una lectura molt personal del gòtic, obrint un camí que li va permetre mantenir l'excel·lència de la seva obra fins i tot en els moments en què els elements del llenguatge gòtic eren abandonats per gairebé tots els arquitectes. El primer que sorprèn de l'edifici és l'esglaonada façana de reminiscències nòrdiques, presidida per una membrana esgrafiada d'estucs ocres i blancs i coronada per un exuberant frontó flamenc ornamentat amb rajoles vitrificades de València vermelles i daurades.

La façana, considerada per alguns especialistes com “l'apoteosi de les arts decoratives” i en la qual hi ha qui vol veure influències dels palauets urbans de Copenhaguen, Brussel·les o Amsterdam, té una tribuna d’inspiració wagneriana que evoca la façana de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Puig i Cadafalch va regalar la casa amb els seus típics detalls d'inspiració medieval. Les portes d'accés, per exemple, estan decorades amb escultures, capitells i estucats com la figura de pedra de sant Jordi matant el drac, obra d'Eusebi Arnau. També als baixos hi ha una joieria que ha respectat les petites finestres originals d'ornamentació floral, inspirades en les masies gòtiques catalanes. A la planta noble, les figures de les finestres recreen les fantàstiques i grotesques criatures que poblaven palaus i esglésies gòtiques.

El vestíbul està decorat amb tres llums de bronze i una elegant escala que condueix a la planta noble, on hi ha l’Institut Amatller d’Art Hispànic, fundat per la família Amatller: una entitat acadèmica dedicada a l'estudi de l'art espanyol, avui propietària de l'edifici. El pis principal és un dels pocs interiors de Barcelona que encara avui conserven no tan sols bona part de la riquesa ornamental original, sinó també l'atmosfera daurada i opulenta d'aquella burgesia de l'Eixample modernista gràcies a les escultures que s'adapten als espais, als terres de mosaics d'estil romà i de marbre blanc, i als sostres que presenten una rica combinació de bigues policromades i estucs esgrafiats. La xemeneia és una de les peces més notables, tot i que molts consideren que l'obra mestra del pis és la columna de marbre rosat situada al bell mig de la tribuna i que es veu des del carrer; una columna sense cap missió estructural, només concebuda per pur hedonisme, i en el MNAC es poden veure diversos elements del mobiliari original d'aquesta casa.

Actuacions de la campanya Barcelona, posa't guapa

Adequació de l'antiga cotxera i de l'habitatge de la porteria per ubicar-hi el Centre del Modernisme i una sala d'exposicions. Restauració de la façana i el vestíbul.