Casa Batlló

Josep Batlló era un magnat del tèxtil català que va obrir diverses fàbriques, com ara l’antic Vapor Batlló del carrer d’Urgell que avui allotja l’Escola Industrial. Quan el 1904 Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec de remodelar l’edifici, del 1870, la fabulosa riquesa de Batlló li va permetre desfermar els seus somnis i va manifestar la intenció de recrear-hi el paradís. Va reformar la casa de dalt a baix: hi va afegir un cinquè pis, va construir els soterranis, va fer més gran el vestíbul, va refer l’escala i els murs interiors dels pisos i va alterar la forma de totes les habitacions amb les seves àmplies corbes, de manera que no hi ha cap angle recte a tota la casa.

L’element més singular de la Casa Batllò és la façana, que combina la pedra de les plantes baixa i noble amb el revestiment de mosaic de les plantes superiors, i es corona amb un sostre escamós que recorda el dors d’un rèptil. Les intencions de Gaudí en aquesta façana han estat sempre objecte d’elucubracions. Per alguns, l’objectiu de Gaudí va ser edificar un himne simbòlic de la llegenda de Sant Jordi, patró de Catalunya, en la seva mitològica victòria sobre el drac. El sostre seria el llom del drac, la torre semicircular simbolitzaria la llança del sant guerrer, i els balcons de ferro dels pisos intermedis i la tribuna del primer pis representarien els cranis, els ossos i tendons de les víctimes anteriors del saure —les restes dels àpats del drac. Però una altra versió de la història rere la façana de la Casa Batllò és la que defensa que es tracta d’una al·legoria de la festa del Carnaval: el terrat seria un barret d’arlequí; els balcons, les màscares de ball; les columnes els ossos de les disfresses de la Mort, i la cascada multicolor de ceràmica en trencadís que “cau” per la paret de la façana —obra d’un jove Josep Maria Jujol— seria el confetti de la festa.

Si la façana és espectacular, l’interior no es queda enrere. El celobert de la Casa Batlló és una autèntica meravella de l’arquitectura. Gaudí, sempre obsessionat per la lluminositat, el va cobrir amb un revestiment de ceràmica blava irregular que enfosqueix, passant del gris perla al blau cobalt, a mesura que ascendeix cap a la claraboia. El resultat d’aquesta argúcia arquitectònica, gairebé subliminar, és l’efecte òptic d’una distribució equitativa de la llum de baix a dalt. Per completar l’efecte, els balcons i les finestres són més grans en els pisos inferiors i es van fent més petits com més amunt del celobert. L’escala que condueix al pis principal es retorça com l’esquelet d’un dinosaure fossilitzat i el mur, sinuós, pintat de forma que sembla un mosaic, mostra uns reflexos i una superfície similars a les parets d’una cova erosionada per l’aigua. L’estat de conservació del pis principal és excepcional. Els contrapesos que aixequen les vidrieres i obren la tribuna de bat a bat al passeig de Gràcia encara estan en ple funcionament, com les reixes que permeten graduar l’entrada d’aire de l’exterior, creant un singular sistema de ventilació natural. La planta noble, però, només conserva dos mobles dissenyats per Gaudí per als Batlló: un bufet i un banc. El MNAC conserva altres peces dissenyades per Gaudí per a aquesta casa.

Actuacions de la campanya Barcelona, posa't guapa

Restauració de la façana, del terrat, dels patis interiors i del vestíbul.