Casa Calvet

L’arquitecte va iniciar el seu primer edifici d’habitatges el 1898 en ple Eixample, i en una línia que va ser àmpliament seguida per autors d’altres cases amb profusió d’elements barrocs o rococós, com les formes ondulades i el peculiar tractament de la irregular superfície de pedra arenosa de Montjuïc, els balcons o les tribunes.

Al final del segle XIX, una senyora, segons la documentació la vídua de Pere Màrtir Calvet, i els seus fills van encarregar construir, en un solar regular de l’Eixample, un edifici que havia de ser discret a la façana però amb un cert caràcter diferenciador. L’arquitecte que havia de portar a terme el projecte no era sinó Antoni Gaudí, que, tot i que era la primera casa d’habitatges que feia, es va endur el primer premi de l’Ajuntament al millor edifici construït l’any 1899:

“ (…) les seves línies generals així externes com interiors i els seus detalls, denoten una personalitat artística ben definida i un bon gust i originalitat que llueixen en els alçats alhora que en la disposició útil de la referida casa.”

A primer cop d’ull, la Casa Calvet crida l’atenció per tenir una façana aparentment molt regular i simètrica, fins i tot massa simple per ser una obra de Gaudí. Però sempre cal mirar-se les coses dues vegades: començant pel mateix coronament de la façana, es fa evident que el protagonisme correspon a la línia corba (precedent, d’alguna manera, de la Casa Batlló) i a les arts aplicades en els ornaments de ferro fos. La regularitat també s’altera per l’alternança de balcons de formes rectangulars i circulars, sustentats per mènsules esculpides, i per les baranes treballades amb ferro forjat. L’element principal a destacar és la tribuna de la planta noble, on vivien els propietaris, ornamentada amb treball de pedra i aplicació de ferro forjat. Gaudí no solament va fer el projecte arquitectònic, sinó que va voler controlar tot el disseny dels interiors, especialment el mobiliari dels habitatges i també la decoració del local dels baixos. L’execució d’aquests dissenys va anar a càrrec de l’empresa Casas & Bardés.

A la planta baixa, a l’espai que ocupa el restaurant hi havia originalment les oficines de la indústria tèxtil dels Calvet, i posteriorment va continuar sent seu d’oficines del mateix ram industrial fins que el 1994 es va convertir en restaurant. Durant tots aquests anys el local ha mantingut inalterat el seu caràcter i la decoració. Un dels elements que distingeixen l’establiment són les mampares de pi de melis amb detalls decoratius vegetals molt discrets, que antigament separaven els despatxos de la gerència i la sala de comptabilitat del corredor de l’entrada i que actualment acullen sales reservades del restaurant. En aquests tres espais s’ha mantingut l’arrambador de fusta i un dels llums originals i s’hi ha col·locat un moble escriptori que era en una altra àrea de les oficines. Amb tots aquests elements s’aconsegueixen espais francament acollidors i especials.

L’harmonia exquisida del conjunt es veu hàbilment completada en els detalls: les bigues, els tiradors, l’estucat al foc de les parets, la sanefa decorativa que sembla fer de mènsula de les bigues, etc. Tal com explica la directora del restaurant, Pilar Oyaga, s’intenta mantenir l’esperit de l’establiment i, per tant, tota la decoració que s’ha anat afegint són peces de qualitat, en la seva majoria originals modernistes. Als banys, en canvi, s’ha creat una nova atmosfera amb la tècnica del trencadís inspirada directament en els bancs del Park Güell i en l’esperit artesanal del Modernisme.

Deixant els reservats a la dreta, al fons del corredor arribem a una sala més àmplia protagonitzada per un gran finestral, el qual en origen era tot de vidre blanc però els propietaris el van substituir per unes vidrieres d’estil modernista, solució que també van aplicar a altres espais, com la porta d’entrada al restaurant i alguna finestra. En aquest espai sense compartimentar destaquen tres bancs de fusta, dos de doble cara adossats al mur perpendicularment, que també formaven part del mobiliari de l’oficina i que ara defineixen la distribució de les taules, creant un entorn peculiar. Des d’aquesta sala s’accedeix a una cambra de dimensions més reduïdes, que sembla que va ser la sala de juntes del negoci, cosa que es dedueix de les fotografies d’època i els mobles originals i es podria confirmar per la lletra C (de Calvet) que corona la porta d’accés. Si hi parem atenció, podrem veure que una de les parets d’aquesta cambra és lleugerament còncava, solució que fa la sala més ampla i que és un subtil recordatori de la influència creativa en les formes i estructures que va exercir Gaudí.

El Restaurant Casa Calvet destaca en el sector de la restauració a Barcelona per l’excel·lència de les menges que surten dels fogons, una cuina de creació de base essencialment mediterrània. Partint dels receptaris tradicionals clàssics, el seu xef, Miguel Alija, crea nous plats, en els quals pretén principalment respectar i potenciar el sabor original del producte bàsic, que és sempre de temporada, per la qual cosa la seva carta canvia quatre vegades l’any seguint les estacions naturals. Tot i així, hi ha alguns plats que sempre són presents a la carta, com el foie, el pernil ibèric o el fetge. Amb aquesta premissa s’experimenta amb els sabors i el client sovint és agradablement sorprès per alguna insòlita i exquisida combinació, com ara el fetge d’ànec amb salsa de taronges amargants o el pastís Tatin de figues amb mousse de castanya. Ja sigui a la carta o amb el menú de degustació, a Casa Calvet podem esperar un àpat d’alt nivell (preu mitjà del cobert, 45-50 euros), que es pot acompanyar amb algun dels vins de l’acurada i àmplia selecció de la seva bodega. Cal reservar taula amb antelació.

Actuacions de la campanya Barcelona, posa't guapa

Restauració de façanes, balcons i elements de tancament (persianes).