Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Recinte modernista

L’avinguda de Gaudí ens portarà fins a l’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU  una de les institucions més emblemàtiques i arrelades a Barcelona. L’Hospital de la Santa Creu es va fundar el 1401, després de les plagues de fam i pesta que van produir-se a la ciutat a finals del segle XIV. La primera seu de l’Hospital va ser un edifici d’arquitectura gòtica catalana al cor del barri del Raval que amb els anys es va anar ampliant amb altres edificis (Carme, 47 i Hospital, 56). L’edifici de l’Eixample es va començar a construir el 1902, segons un projecte de Lluís Domènech i Montaner, coincidint amb la industrialització de la ciutat i amb les noves idees sobre higiene i salut pública aplicades a l’urbanisme, promogudes pel metge Pere Felip de Monlau i per urbanistes i enginyers com Ildefons Cerdà i Pere García Faria, aquest darrer responsable del disseny de la xarxa de clavegueram de la Barcelona del segle XIX. L’Hospital s’alça en un dels extrems de l’Eixample, un indret conegut com “la muntanya pelada”, en terrenys adquirits per l’antic Hospital de la Santa Creu i ampliats gràcies a una donació del banquer Pau Gil, que en el seu testament va disposar que a la seva mort es construís un centre sanitari que dugués el seu patronímic, i així el nom de Sant Pau es va afegir al de la Santa Creu. Les obres es van iniciar el 1902 i el rei Alfons XIII va inaugurar oficialment el nou centre el 1930, quan l’Hospital ja havia abandonat la seva antiga ubicació al Raval. L’obra de Lluís Domènech i Montaner és considerada un dels millors conjunts modernistes del món. L’Hospital és una autèntica ciutat, amb carrers, jardins i edificis. El pavelló d’accés, coronat per una esvelta torre i un rellotge, té la façana de totxo de cara vista que domina tot el conjunt, enriquida amb mosaics de temes històrics i capitells i mènsules de pedra en forma d’àngels, obres juvenils i sintètiques de l’escultor Pau Gargallo. També destaquen els mosaics de Mario Maragliano, la gran escala i els sostres, de reminiscències islàmiques. Dues xifres (1905 amb la lletra grega alfa i 1910 amb l’omega) indiquen les dates d’inici i acabament de les obres d’aquest edifici principal. El pavelló d’entrada i els deu pavellons situats al seu voltant van ser construïts directament sota la batuta de Domènech i Montaner i mostren l’ús intel·ligent, característic de l’arquitecte, de la pedra, del ferro i de la ceràmica. La resta de pavellons del conjunt, com la Casa de Convalescència, són obra del seu fill, Pere Domènech i Roura. Uns pavellons reben nom de sants i santes, mentre que d’altres estan batejats amb noms de verges. Tots ells, rodejats de jardins, estan connectats per una xarxa de dos quilòmetres de passadissos subterranis. Domènech va concebre un hospital totalment innovador: va disgregar l’edifici en una sèrie de cèl·lules, amb molta llum solar i aire fresc, on els malalts i els metges gaudien d’un entorn natural, més saludable que el del vell hospital medieval. Un dels pavellons, destinat actualment a cafeteria, presenta una façana barroca insòlita, la de l’antiga església de Santa Marta (1733), obra de Carles Grau. La façana va ser desmuntada quan es va enderrocar l’església el 1909 per fer lloc per a la Via Laietana, i es va traslladar i col·locar a la porta de la cuina de l’Hospital el 1928. L’Hospital, que ocupa una superfície equivalent a nou illes de l’Eixample, ha estat objecte de diferents restauracions. Els pavellons modernistes de Sant Pau van ser declarats Monument Històric Artístic el 1978 i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau inaugura la seva tercera seu al segle XXI: un edifici situat a l’extrem nordest dels terrenys, separat del recinte modernista. Els antics edificis modernistes son avui espais de treball moderns i funcionals destinats a organitzacions que impulsen projectes d’alt impacte social en els àmbits de la innovació, la sostenibilitat, la salut, l’educació i la cultura. Aquestes institucions desenvolupen els seus programes, i també estableixen acords de col·laboració per portar a terme projectes i activitats que aportin respostes a alguns dels reptes de la societat.