Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC

PALAU NACIONAL, que va ser l’edifici principal de l’Exposició Internacional de 1929. Aquest edifici, que s’inscriu en l’anomenat “monumentalisme eclèctic”, va ser construït entre 1927 i 1929 segons el projecte d’Eugeni P. Cendoya i Enric Catà amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Avui és la seu del MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA (MNAC), que un cop acabades les obres de rehabilitació de l’edifici el 2004, mostra finalment aplegades totes les seves col·leccions. El fons del MNAC aplega una impressionant mostra de mil anys d’art a Catalunya: pintura, escultura, arts decoratives, dibuixos i gravats, fotografia, numismàtica i medallística. Naturalment, inclou una panoràmica de l’art català, de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX. La col·lecció modernista del MNAC, una de les més representatives d’aquest moviment, el fa el museu barceloní del Modernisme per excel·lència, ja que conserva i mostra el més destacat de la seva producció d’arts visuals en tota la seva diversitat: pintura, escultura i arts decoratives. D’altra banda, la visita al museu és imprescindible per situar l’obra dels arquitectes modernistes en el context artístic de la seva època. Perquè si bé és cert que Gaudí, per exemple, freqüentava poc els cenacles modernistes, no ho és menys que va mantenir relacions d’amistat —i va haver-hi influències artístiques mútues— amb diversos artistes adscrits a aquest moviment, com els escultors Josep Llimona i Carles Mani i també amb pintors com Joaquim Mir, Anglada i Camarasa, Francesc Gimeno o Darío de Regoyos, tots presents a la col·lecció del museu. Moltes de les obres exposades ens remeten a llocs del recorregut de la Ruta del Modernisme. Aquí es mostra, per exemple, l’original de l’obra Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897), del pintor Ramon Casas, que decorava Els Quatre Gats, on n’hem vist una còpia (punt (23) de la Ruta). El ric conjunt d’arts decoratives del museu ens permet conèixer la decoració interior de les plantes nobles d’algunes de les cases més emblemàtiques de l’arquitectura modernista, com les que conformen la famosa Mansana de la Discòrdia del passeig de Gràcia. De la Casa Amatller (44), el museu mostra diversos elements del mobiliari com un banc, una vitrina i un llum de sostre, obra del mateix Puig i Cadafalch. De la Casa Batlló (45), s’exhibeixen diversos dissenys d’Antoni Gaudí, com una porta corredissa, una cadira i un sofà molt característic del seu estil. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va encarregar la decoració interior de la Casa Lleó Morera (43) al moblista mallorquí Gaspar Homar (1870-1953), un dels màxims creadors del Modernisme. De la Casa Lleó Morera, el museu en conserva gairebé tota la sala d’estar i altres elements de la resta de l’habitatge, com un sofà amb vitrines laterals i un plafó de marqueteria. Per completar la visió de l’art modernista a Catalunya, el visitant no pot obviar l’escultura, amb obres de Josep Llimona, Eusebi Arnau i Miquel Blay. També val la pena conèixer les obres d’altres artistes i moviments anteriors —Marià Fortuny i els deixebles de l’Escola de Roma— i posteriors al Modernisme. La segona generació d’autors modernistes com Joaquim Mir o els autors del període noucentista, Joaquim Sunyer, Joaquim Torres García o Manolo Hugué, entre altres, i l’escultura d’avantguarda de Gargallo i Juli González, són especialment interessants.