Reus

Reus, escenari modernista

Reus, la ciutat de Gaudí, situada a 100 km de Barcelona i a 8 km del litoral de la Costa Daurada, en l’actualitat és un important centre d’atracció comercial i cultural del Sud de Catalunya.

Va ser al segle XVIII quan la ciutat va experimentar un important creixement demogràfic i va esdevenir la segona ciutat en importància de Catalunya, gràcies al comerç de l’aiguardent, del qual la ciutat era punt de referència internacional, com recull la cèlebre frase “Reus, París i Londres”. Poc després, a cavall entre els segles XIX i XX, es van erigir a la ciutat els grans edificis modernistes que encara es poden admirar i que configuren Reus com a veritable escenari modernista. L’universal arquitecte Antoni Gaudí i Cornet nasqué a Reus el 25 de juny de 1852. Va ser en aquesta ciutat on el futur arquitecte viuria la seva infantesa i adolescència, faria amics i realitzaria els seus primers estudis abans d’anar a Barcelona. De la seva ciutat eren també alguns dels seus col·laboradors més estrets, com els arquitectes Joan Rubió i Bellvé, Domènec Sugranyes i Francesc Berenguer, i alguns dels seus futurs clients.

Actualment, la ciutat encara conserva la memòria d’aquells indrets que el jove va
freqüentar durant els anys en què hi va viure: la seva casa natal, l’església on va ser batejat, el col·legi on va estudiar, l’escenari de trobades amb els seus amics i col·laboradors... En definitiva, els carrers, places, indrets i paisatges d’una ciutat que condicionà la formació del seu gran geni creador.

Però va ser l’arribada de Lluís Domènech i Montaner, l’altre gran arquitecte de
l’època, el fet que va marcar l’inici de la brillant etapa modernista que va viure Reus, quan aquest es va encarregar del projecte de construcció del conjunt de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata, que va començar l’any 1898. Després van arribar altres encàr-recs, i va ser a Reus on Lluís Domènech i Montaner va construir un major nombre d’edificis, després de Barcelona. Entre aquestes obres, cal destacar:

L’Institut Pere Mata (1898)

Es tracta d’un projecte innovador en la construcció, on es dóna una interessant combinació de materials, amb el maó, la pedra, el ferro forjat, la ceràmica i els vitralls com a protagonistes, i de plantejament assistencial, on l’arquitecte utilitza el sistema de pavellons independents, solució que torna a emprar uns anys més tard a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. El pavelló número 6, per la seva riquesa ornamental, és el de més valor artístic de tot el conjunt, ja que conserva l’espectacular repertori decoratiu del Modernisme. L’Institut Pere Mata està considerat una de les joies del Modernisme català (interior visitable).

Casa Navàs (1901-1907)

Junt amb l’Institut Pere Mata, és la millor mostra de l’arquitectura de la ciutat. Va ser encarregada pel comerciant reusenc Joaquim Navàs. Els diferents elements arquitectònics i decoratius de la bella façana s’inspiren en el gòtic i el plateresc, tot i que aquesta es va veure afectada pels estralls d’una bomba caiguda durant la Guerra Civil, i l’interior destaca per la seva magnífica decoració. La botiga de la casa, a la planta baixa, és de gran interès, ja que també es conserva pràcticament intacta des de la seva construcció (interior visitable).

Casa Rull (1900)

La casa fou projectada per al notari Pere Rull. A la façana s’hi poden reconèixer diferents símbols relacionats amb l’activitat del propietari. És interessant la vista de
l’angle que formen les dues façanes principals i l’elegant balcó amb elements florals del primer pis (jardí visitable).

Casa Gasull (1911)

Va ser construïda per a Fèlix Gasull, propietari d’una empresa d’exportació d’olis,
i albergava els magatzems de l’empresa i l’habitatge. En aquest edifici ja es fusionen elements modernistes i noucentistes.

L’estil arquitectònic de Domènech i Montaner sens dubte va influenciar en els edificis modernistes que es van bastir a la ciutat. Aquest efecte és especialment evident en les construccions del reusenc Pere Caselles, arquitecte municipal que havia col·laborat amb Domènech en les obres de l’Institut Pere Mata i que va realitzar un gran nombre d’edificis públics i privats, entre els quals cal esmentar les Escoles Prat de la Riba (1911), la Casa Grau (1910), la Casa Sagarra (1908), la Casa Munné (1904), la Casa Laguna (1904), la Casa Tomàs Jordi (1909) i la Casa Punyed (1900), i alguns edificis industrials, com l’Escorxador (començat per Francesc Borràs el 1889) i l’Estació Enològica (1906). Entre els altres arquitectes que treballen a Reus en aquesta època, destaca l’obra de Joan Rubió i Bellvé, influenciat per l’estil de Gaudí (Xalet Serra, 1911; Dispensari antituberculós, 1926, i Casa Serra, 1924) i Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Montaner (Casa Marco, 1926).

Agència de promoció de ciutat