Ruta Puig i Cadafalch (Mataró-Argentona)

L’arquitectura, en el Modernisme, va ser la forma més representativa dels canvis d’estil i maneres de viure de la societat de l’època. Un dels exponents més destacats del Modernisme a Catalunya i responsable que el Maresme compti amb un dels patrimonis arquitectònics més notables d’aquest moviment va ser Josep Puig i Cadafalch, nascut a Mataró. De les seves obres se’n desprèn tot un ric manifest de tipologies arquitectòniques en projectes realitzats tant per encàrrec de particulars com d’ens públics.
La Ruta Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona comprèn la visita guiada a diversos edificis modernistes que l’il•lustre arquitecte va realitzar a la seva ciutat natal i a la població on estiuejava. La ruta s’inicia a Mataró i després de recórrer els punts de Mataró un autocar trasllada els visitants fins a Argentona, retornant-los al finalitzar la ruta al punt de partida.
En aquesta ruta guiada es visiten els següents edificis:

Mataró
Saló de Sessions de l’Ajuntament (1893), la Riera, 48. L’any 1893 Puig i Cadafalch, aleshores arquitecte municipal de Mataró, realitzà el projecte de reforma del Saló de Sessions. En destaca la decoració de l’enteixinat del sostre encreuant bigues decorades amb escuts i símbols emblemàtics. Casa natal de Puig i Cadafalch, el Carreró, 39. Casa de cós del segle XVIII. A la façana, una placa commemorativa de l’any 1967 recorda la figura de l’il•lustre mataroní. L’any 2001, amb motiu de l’Any Puig i Cadafalch, se’n restaura la façana. El Rengle (1891-1893), plaça Gran, s/n. El projecte de construcció de l’edifici fou de l’arquitecte municipal, aleshores, Emili Cabanyes. Puig i Cadafalch va fer la reforma de la coberta semicircular decorada amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat. Botiga La Confianza (1894-1896), carrer de Sant Cristòfor, 10. Aquesta botiga, inaugurada l’any 1896 per encàrrec de Francesc Palomer, es dedicava a la venda de pasta de sopa i oli d’oliva. És destacable la decoració de les parets i el sostre amb motius vegetals i sanefes decoratives, dels expositors amb pinacles d’estil neogòtic i del cartell exterior de ferro forjat amb lletres modernistes. Casa Parera (1894), carrer Nou, 20. Es tracta d’un edifici reformat per a Miquel Parera i Partagàs. És una antiga casa de cós de dos pisos amb esgrafiats florals i vegetals, maó vist, ferro forjat i elements escultòrics medievalitzants (mènsules, escuts i gàrgoles). La Beneficència (1894), carrer de Sant Josep, 9. La Casa de la Beneficència estava situada en l’antic Convent de Carmelites de Sant Josep, ocupat aleshores per les concepcionistes. Puig trencà l’austeritat de les façanes mitjançant finestrals amb columnes en forma de corol•la amb capitells d’inspiració medieval, elements escultòrics d’estil neogòtic i els escuts de Mataró i Catalunya. Casa Coll i Regàs (1896-1898), carrer d’Argentona, 55-57. Aquesta casa fou construïda per encàrrec de l’empresari mataroní Joaquim Coll i Regàs. Avui dia és la seu de la Fundació Iluro i és l’edifici més emblemàtic del Modernisme mataroní. L’arquitecte evocà amb l’edifici tot un programa iconogràfic i decoratiu amb la intenció de lloar la figura del seu client, prestigiós industrial tèxtil.

Argentona
Casa d’estiueig de Puig i Cadafalch (1897-1905), plaça de Vendre, s/n. És la casa on l’arquitecte estiuejava des de petit i que més tard es convertiria en el refugi després del seu retorn de l’exili. Puig obrí les parets mitgeres per comunicar els tres antics habitatges i convertir-los en un. En destaquen els elements modernistes, com merlets, escultures i el trencadís de ceràmica de les xemeneies. Capella del Sagrament (1896-1897), plaça de l’Església, 1. La nova capella ampliada és d’estil neogòtic. S’hi accedeix per una porta lateral des de l’església de Sant Julià. La nau de la capella és de planta rectangular amb l’absis de planta semihexagonal i està coberta amb una volta d’arcs apuntats. Can Calopa (1898), carrer de Riudemeia, 8. Aquest casal siscentista és una casa pairal de quatre cóssos i amb teulada a quatre vessants. Segons Lluís Bonet i Garí, Puig i Cadafalch hauria projectat les reformes que han donat un aspecte eclèctic a l’edifici. Casa Garí (1898), camí de Sant Miquel del Cros, 9. Can Garí era una antiga masia catalana que va ser transformada en un palau nobiliari d’inspiracions nòrdiques en tan sols nou mesos com a residència d’estiueig. La transformació arquitectònica, obra de Puig i Cadafalch, va ser un encàrrec de Josep Garí i Cañas. Can Garí esdevé un veritable palau amb luxe i comoditats (teatre, jardins, llac…) al qual s’uneix la imatge de sòlida masia fortificada (dos torricons orientats al sud i una torre adossada amb un rellotge solar esgrafiat a la paret). Torre d’Aigües del Cros (1900), av. del Molí de les Mateves, s/n. Aquesta torre elevadora d’aigües, de construcció circular en forma de xemeneia feta de maons de terrissa i teulada decorada amb trencadís de ceràmica, subministrava aigua a la finca de Can Garí.

Ajuntament d’Argentona
Ajuntament de Mataró