Ruta Raspall (Vallès Oriental)

Una proposta per descobrir l’arquitectura per a l’estiueig del Vallès Oriental i conèixer l’obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall (1877-1954), que va treballar a l’Ametlla, Cardedeu, la Garriga, Figaró-Montmany i Granollers.

El Modernisme d’estiueig al Vallès Oriental: Ruta Raspall

La comarca del Vallès Oriental, al final del segle XIX, era encara una comarca amb una forta base agrícola i un tímid creixement industrial, molt centrat a la capital, Granollers. Amb tot, la proximitat amb Barcelona i les millores en les vies de comunicació —les carreteres comarcals i les dues línies de ferrocarril que enllaçaven Barcelona amb França— van ser fets cabdals per iniciar un procés de desenvolupament i transformació, i alhora causa i conseqüència d’un fenomen que va caracteritzar les poblacions vallesanes fins ben entrat el segle XX: l’estiueig. L’estiueig, des de mitjans del segle XIX, es va convertir en una nova forma d’oci per a les classes més benestants de la ciutat, especialment de Barcelona. Primer, disfressat d’estades terapèutiques, i ja entrat el segle XX, senzillament com a recerca d’indrets propers i no coincidents amb la residència habitual on fer vida social i gaudir d’unes llargues temporades de vacances. Les petites poblacions del Vallès com l’Ametlla, Figaró-Montmany, la Garriga i Cardedeu, que conservaven el seu caràcter rural i agrari, es van convertir, a poc a poc, en llocs atractius on passar l’estiu, elegides per la seva proximitat amb Barcelona i pel seu interès paisatgístic i, sobretot, terapèutic.

Metges, advocats, industrials, financers, polítics, indians i fins i tot artistes, principalment de Barcelona, formaven una emergent classe social, poc compacta però amb hàbits i formes de vida pròpies que els definien com a classe. Un d’aquests hàbits era anar a estiuejar a indrets compartits on constituïen la colònia d’estiuejants. La colònia era un grup diferenciat en la vida dels municipis: vestien principalment de blanc —amb ombrel·les, barrets, ventalls i ulleres de sol—, es reunien al Casino, centre i punt de trobada de la colònia alhora que espai imprescindible en tot centre d’estiueig, i organitzaven un seguit d’activitats, des de balls i festes fins a sessions teatrals, vetllades literàries, concerts, gimcanes, excursions, etc., i tot tipus d’actes públics i privats. Alguns van ser molt sonats, com les dues representacions del Teatre de la Natura al bosc de Can Terres de la Garriga, el 1911 i el 1914 —amb l’estrena de l’obra La viola d’or, d’Apel·les Mestres amb música d’Enric Morera— o la representació de la sarsuela Maruja, d’Amadeu Vives, el 1915, al bosc de Vilalba, a Cardedeu.

El fenomen de l’estiueig a poblacions com l’Ametlla, Figaró-Montmany, la Garriga i Cardedeu va comportar, a més, un important desvetllament econòmic, que va afavorir el comerç, les relacions directes amb Barcelona, el desenvolupament de serveis com fondes i balnearis i, sobretot, un impuls per la nova construcció i el creixement urbanístic. La colònia d’estiuejants necessitava noves residències on estatjar-se, bé en propietat o bé de lloguer, i calia que aquestes incloguessin les últimes tendències arquitectòniques del moment: el Modernisme.

A l’Ametlla, Figaró-Montmany, Cardedeu o la Garriga es van construir magnífiques torres d’estil modernista amb frondosos jardins que avui són el testimoni d’una època. En aquestes poblacions hi trobem obres, torres i cases per a l’estiueig, d’arquitectes de renom a l’època com Eduard M. Balcells, Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell, Emili Sala i Cortés i, sobretot, de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, amb lligams familiars a la Garriga. M.J. Raspall i Mayol (1877-1954) ha estat considerat arquitecte de l’anomenada segona generació modernista, deixeble de Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch. La major part de la seva obra, d’una originalitat marcada, es troba a les poblacions vallesanes de les quals, a més, va ser arquitecte municipal —de Cardedeu (1904), de l’Ametlla del Vallès (1906), de la Garriga (1906), de Granollers (1907), de Caldes de Montbui (1909) i, més tard, de Montmeló (1924). En aquests municipis va construir singulars cases i torres d’estil modernista i va desenvolupar una interessant obra pública, amb planejaments urbanístics, dissenys de mobiliari urbà o, fins i tot i com a obra destacada, l’execució del Cementiri Municipal de Cardedeu.

Un recorregut per aquestes poblacions permet conèixer l’arquitectura modernista de l’arquitecte Raspall, evocar els temps de l’estiueig i alhora descobrir uns municipis que es van transformar i van guanyar caràcter a principi del segle XX.

La Ruta del Modernisme d’Estiueig al Vallès Oriental, Ruta Raspall és una proposta per conèixer el fenomen social de l’estiueig de fa més de cent anys i descobrir les interioritats del Modernisme propi del Vallès Oriental.

Ajuntament de l’Ametlla

Ajuntament de Cardedeu

Ajuntament de Figaró-Montmany

Ajuntament de la Garriga

Ajuntament de Granollers

Consorci Comarcal del Vallès Oriental