És un dels escultors més representatius del Modernisme i col·laborà en els edificis més significatius del moviment.
Va començar a formar-se en dibuix amb Josep Berga i Boix i en escultura en el taller El Arte Cristiano de Olot, dirigit pels germans Vayreda. Més tard, el 1888, va ampliar els seus estudis pensionat a París -on fou deixeble de Henri Chapu-, una estada que el va portar a un canvi de concepte, tant per la influència de l'obra de Rodin com per la de Meunier.
Va exposar per primera vegada a Barcelona el 1891 amb dues obres petites: una d'elles, Flor boscana (fons MNAC), ja té elements modernistes per la suavitat del modelat i les faccions. Una de les obres més conegudes d'aquest artista, Els primers freds (1892; fons MNAC), guanyà la primera medalla a l'exposició de Madrid del 1892. Aquesta obra de la seva etapa de formació mostra el treball detallista de les figures en un tema dins l'anecdotisme.
Poc després va viatjar a Roma i la seva obra va esdevenir encara més simbolista. En tornar, el 1894, va marxar de nou a París, on la seva activitat es va intensificar amb exposicions individuals i on va guanyar medalles als diferents certàmens i exposicions, com ara a l'Exposició Universal del 1900. Una obra representativa d'aquesta etapa més simbolista és Perseguint la il·lusió (1903; fons MNAC). El 1906 va marxar definitivament a viure a Madrid, on es dedicà al món de la docència i a fer treballs per encàrrec, principalment monuments, obres ben diferents de les que havia fet a Barcelona.
La seva producció artística, iniciada en un estil més acadèmic, evolucionà cap al Modernisme, estil que va prendre més força durant l'estada a París. De la seva obra destaquen sobretot les figures nues, amb el realisme de les carnacions però dotades d'una gran delicadesa i envoltades d'un aire melangiós.
El 1907 va treballar en la decoració escultòrica del Palau de la Música Catalana (1905-1908; Palau de la Música, 4-6), de l'arquitecte L. Domènech i Montaner, amb l'espectacular grup escultòric La cançó popular de la façana, on les figures es confonen i barregen en el propi conjunt.
Va ser acadèmic de la Real Academia de San Fernando, i a partir del 1925, director de l'Escola Espanyola a Roma. També hi ha algun monument seu a Amèrica, com, per exemple, el Monument a Mariano Moreno, a Buenos Aires.
Obres principals
Disculpeu les molèsties, però no disposem de cap obra per a aquest autor.
Obtingueu la Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona.
La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari que recorre la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes, van fer de Barcelona la gran capital de l'Art Nouveau Català. Amb aquesta ruta podeu descobrir impressionants palauets, cases sorprenents, el temple que és el símbol de la ciutat i un immens hospital, així com altres treballs més populars i quotidians, com farmàcies, botigues, llanternes o bancs. Obres del Modernisme que demostren que l'Art Nouveau es va enraonar a Barcelona i que fins i tot avui dia encara és un art viu, un art viscut.
La Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona es pot adquirir als nostres centres de Modernisme.
