Alexandre de Riquer i Inglada

Artista que va conrear diferents àmbits de les arts decoratives: dibuix, il·lustració, cartells, gravat i literatura.
Nascut en una família noble (era fill del marquès de Benavent i comte de Casa Dàvalos), va rebre la seva primera formació a França.
Va començar els estudis d'enginyeria mecànica, però els abandonà per entrar a la Llotja de Barcelona, on va ser deixeble del pintor Antoni Caba. En acabar els estudis el 1879, marxà cap a Roma.
La seva primera producció en cartells i il·lustracions mostrava una línia més realista, tot i que dins d'un llenguatge poètic. A l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 va presentar diverses pintures i poc després muntà el seu propi taller a Barcelona.
Va fer breus estades a París i Londres: en aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb el món prerafaelita i va conèixer amb més profunditat l'art de William Morris i tot el moviment de les Arts&Crafts, de revalorització de les arts decoratives, que el va influenciar enormement.
A la seva tornada el 1894 fou l'introductor a Catalunya d'un corrent esteticista que partia d'aquest corrent anglès del gust per la figura femenina de caràcter simbòlic i molta ornamentació vegetal.
Aquesta nova estètica la va aplicar a tots els camps artístics en què va treballar. A partir d'aleshores va renovar el camp dels ex-libris, va destacar en el món del cartell publicitari i va fer dissenys per als artistes i les cases més prestigioses del moment, com la Casa Escofet, A. Rigalt, G. Homar, etc.
Així mateix, va treballar en el món del vitrall -va arribar a fer una exposició a la Sala Parés (Petritxol, 5) dels vitralls que havia realitzat per a la farmàcia Grau Anglada (1900; Nou de la Rambla; desapareguda), que va tenir molt d'èxit entre el públic- i en decoracions d'espais, com el sostre i altres plafons de fusta de la sala de l'escriptori del Cercle del Liceu (1900; Gran Teatre del Liceu, Rambla, 51-59).
Home polifacètic i inquiet, també va fer incursions en el món de la joieria; de fet, part de la seva formació havia tingut lloc al taller dels Masriera (vegeu L. Masriera) quan el dirigia Josep Masriera.
Els darrers anys de la seva vida es va establir a Mallorca i va dedicar-se amb més intensitat a la pintura, sobretot fent paisatges de l'illa.
Col·laborà a diverses publicacions de l'època -per exemple, a la revista Luz- com a il·lustrador, però també com a difusor de les seves idees sobre la creació artística i el paper de les arts decoratives i els oficis. Així mateix, va escriure poesia simbolista.