Antoni Millàs i Figuerola

Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i s'hi titulà el 1888.
Pràcticament tota la seva obra es troba a Barcelona i, concretament, a l'Eixample. Després d'una primera etapa en què la producció és força neoclàssica, començà a utilitzar el llenguatge modernista creant façanes ondulades, aplicant decoració escultòrica de tipus simbolista i floral i utilitzant materials com la ceràmica i el ferro, com podem veure a la Casa Cuyàs Ferrer (1913-1914; Aribau, 179; coneguda com Casa Maldonado) o a la Casa Antoni Millàs (1915; Londres, 100).
Un dels seus clients més fidels va ser el fabricant Francesc Ferreres, per al qual va construir diverses cases a Barcelona, sempre d'estètica modernista (1898; Mallorca, 146-148, o 1902; Gran Via de les Corts Catalanes, 536-542 - Villarroel, 49-51).
Altres obres d'aquest arquitecte són la Casa Leandre Bou (1906-1907; Pau Claris, 154-156), amb escultures d'A. Juyol, o la Casa Iglesias (1899; Mallorca, 284), l'ascensor de la qual va ser dissenyat el 1913 per l'arquitecte J.M. Jujol.
Va ser l'autor de la urbanització del barri Artigas de Badalona el 1911 i va treballar durant molts anys com a arquitecte de la Companyia Auxiliar de Tramvies i Ferrocarrils Econòmics de Barcelona, per a la qual va projectar alguns edificis d'habitatges i les Cotxeres de Sants (1929; Sants, 79-81; actual Centre Cívic de Sants), ja en un estil eclèctic.