Antoni Serra i Fiter

Aquest ceramista és considerat un dels pioners del nou impuls que va prendre la ceràmica catalana, tot i que no sempre es va poder dedicar a aquest art i va haver de compaginar-ho amb treballs en cases de comerç.
Home inquiet, va començar amb la pintura, però no s'hi dedicà, i intentà introduir-se en el món cultural del moment assistint a tertúlies i acadèmies d'art, com ho mostra el fet de ser un dels fundadors de l'Academia Artística Libre el 1903, a la qual també donaven suport pintors com R. Casas i S. Rusiñol.
El seu interès per la química i alhora pel món de l'art va afavorir que es dediqués a la ceràmica, fet que li permeté d'establir les relacions entre ciència i art, àmbit en el qual va introduir un nou concepte: la ceràmica d'art, la ceràmica com a objecte decoratiu per a una nova burgesia que ho demanava per a casa seva.
El 1904 va muntar el seu propi taller a Barcelona, on va fer produccions de les obres d'escultors com E. Casanovas, Ismael Smith o P. Gargallo, així com dissenys de J. Pey (Gerro de l'Anunciació, 1901-1907; fons MNAC). Treballà junt amb G. Homar realitzant en porcellana els models que per a ell feia el guixaire J. Carreras destinats a la Casa Lleó Morera (1905; passeig de Gràcia, 35). Quatre anys més tard tancà el taller i marxà a Olot, on dirigí la fàbrica La Carmelita. El 1914 tornà a Barcelona i hi va dirigir la fàbrica Cucurny Hermanos fins que el 1926 muntà la seva pròpia fàbrica Serra, direcció que compaginà amb la tasca de professor a l'Escola Superior dels Bells Oficis.
Va gaudir del reconeixement general gràcies a les mencions i els premis que li van atorgar en diversos esdeveniments nacionals i internacionals, i a la difusió de les seves peces.