Caterina Albert i Paradís (Víctor Català)

Nascuda en una família del món rural, va viure sempre al seu poble nadiu, tot i que eren constants les seves estades a Barcelona, sobretot a partir del 1904. Autodidacta de formació, va viatjar molt per Europa, fet que va ajudar-la a ampliar coneixements.
Es va donar a conèixer el 1898 als Jocs Florals d'Olot, en els quals va guanyar un premi. Va escriure poesia, teatre i novel·la, gènere, aquest darrer, amb el qual va assolir més èxit. Entre el 1902 i el 1905 publicà tres novel·les de temàtica rural, entre les quals hi ha Solitud, una de les més destacades de l'autora. No va tornar a publicar fins al 1920, amb uns plantejaments diferents dels de l'etapa anterior. Finalment, les seves darreres obres, Vida mòlta i Jubileu, daten dels anys cinquanta del segle XX.
Dona inquieta culturalment, va ser una gran aficionada a la pintura, el dibuix i l'escultura, com ho demostra el fet que il·lustrés les portades dels seus primers llibres, com, per exemple, Drames rurals (1902) o Solitud (1905), publicats per la revista Joventut. Va ser una col·laboradora habitual de revistes de l'època, com Joventut o La Ilustració Catalana.
El 1923 va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.