Francesc Berenguer i Mestres

Inicià la seva formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i paral·lelament ingressà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. No va acabar els estudis, ja que va començar a treballar molt aviat al taller de les obres del temple de la Sagrada Família (1882; inacabat), que dirigiria l'arquitecte A. Gaudí i, per tant, va acabar la seva formació amb ell.
Com que no va obtenir mai el títol d'arquitecte, se li atribueixen algunes cases signades per Miquel Pascual i Tintoré o J. Rubió i Bellver, gran amic seu, tot i que ell sempre acudia a les inauguracions, com ara la del Santuari de Sant Josep de la Muntanya (1895-1914; avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 1-25), obra que no es pot qualificar de modernista.
Alhora, col·laborava amb l'arquitecte municipal del barri de Gràcia de Barcelona,
Miquel Pascual, com, per exemple, a la Casa Cama (1905; Gran de Gràcia, 77 - Santa Eugènia, 1-9) i a la Casa Francesc Burés i Borràs (1900-1905; Ausiàs Marc, 30-32 - Girona, 12-18), on també van col·laborar en la decoració interior G. Homar, O. Junyent i J. Carreras. Així mateix, es considera obra seva la Casa Cama i Escurra (1902-1904; Gran de Gràcia, 15), signada per l'arquitecte Joan Feu, on es nota la influència del seu mestre.
La seva tasca més destacada és la realitzada en el traçat de molts esgrafiats i decoracions de les façanes.
També va ser l'autor de la casa on vivia A. Gaudí, la Casa Gaudí (1904; Park Güell; actual Casa-Museu Gaudí). Durant molts anys li ha estat atribuït el Celler Güell (1895-1901; carretera 246 de Calafell a Barcelona, km 24,5, Sitges), on va col·laborar estretament amb l'autor, A. Gaudí, el qual, quan F. Berenguer va morir prematurament, va dir que havia perdut la seva mà dreta.