Josep Pey i Farriol

Va formar-se a la Llotja de Barcelona mentre treballava al taller de J. Coll, i més tard va guanyar una borsa de viatge. Durant aquesta etapa es va dedicar a la restauració i còpia d'obres de pintors espanyols reconeguts. El 1897 va començar a treballar amb O. Junyent.
El coneixement que tenia sobre les diverses tècniques artístiques i les seves qualitats com a dissenyador van fer que col·laborés amb molts altres destacats artistes modernistes. Els seus dissenys eren aplicats a marqueteries per a mobles, cartrons per a vidrieres, decoracions per a gerros, etc.
Va ser un dels col·laboradors més actius de G. Homar, del qual era amic, en el disseny de les marqueteries dels seus mobles i plafons decoratius. Un dels conjunts més reeixits que van elaborar conjuntament van ser els mobles de la Casa Lleó Morera (1905; passeig de Gràcia, 35), obra de l'arquitecte L. Domènech i Montaner, i el plafó decoratiu Berenar al camp (cap a 1905; fons MNAC). També va compondre plafons decoratius de S. Marco, de J. Busquets i dels pintors S. García i Vilaró i Valls, així com dissenys per al ceramista A. Serra i per als tapissos de S. Junyent.
La seva producció s'estén al món de la il·lustració, ja que va col·laborar en publicacions com Hojas Selectas o Mercurio, i al dels ex-libris.
Amb la seva tasca, sovint anònima, va esdevenir un propagador de les formes i del llenguatge modernistes aplicats a tot tipus d'objectes i decoracions.
El 1912 va començar a exercir com a professor de dibuix a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i en aquesta darrera etapa va col·laborar activament amb Jeroni Martorell al Servei de Conservació de Monuments Històrics.