Pere Falqués i Urpí

Els seus inicis professionals estan vinculats a l´Exposició Universal del 1888 a Barcelona, per a la qual va edificar el Palau de les Ciències i de l´Agricultura del Parc de la Ciutadella. Poc després, el 1889, guanyà la plaça d´arquitecte municipal a Barcelona, fet que marcà la seva trajectòria, ja que va participar activament en la reestructuració urbanística de la ciutat. Aquell mateix any dirigí les obres d´adaptació de l´antic arsenal de la Ciutadella en palau reial, tot i que finalment esdevingué la seu del Museu d´Art Modern de Catalunya (actual seu del Parlament de Catalunya, Parc de la Ciutadella).
Encara que al principi les obres d´aquest arquitecte són de gust eclèctic, el seu estil va evolucionar cap al Modernisme. Al llarg de la seva trajectòria professional realitzà obres més monumentals, com els monuments a Francesc Rius i Taulet (1901; passeig de Lluís Companys), amb M. Fuxà, i el de Frederic Soler Pitarra (1906; plaça del Teatre), amb A. Querol, així com altres edificis o elements que fan evident aquesta evolució, com, per exemple, els bancs-fanals del passeig de Gràcia de Barcelona (1906) o la marquesina del desaparegut cafè Torino (1902; passeig de Gràcia, 18).
Una de les seves obres que van impactar més va ser l´edifici de la Hidroelèctrica de Catalunya (1896-1899; avinguda de Vilanova, 12), amb un clar predomini del maó i el ferro, que l´apropaven a les noves tendències.
Col·laborà amb altres arquitectes, com A. Falguera a la Casa de la Lactància (1908-1913; Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477).