Inici / Bars i restaurants modernistes / Café de l’Òpera

Café de l’Òpera

El mateix any de l’Exposició Internacional de 1929, Antoni Dòria llogà un local a la popular Rambla del Mig de Barcelona, davant del Teatre del Liceu, i el batejà com a Cafè Restaurant de l’Òpera, fent-hi referència directa. Des d’aquell moment i fins a l’actualitat el cafè ha estat regentat per la mateixa família. L’establiment va continuar amb la funció de restaurant que tenia, acollint un ambient força selecte, ja que era coneguda la seva bona cuina. Als anys quaranta, amb l’escassetat d’aliments de la postguerra, no va poder seguir oferint una bona qualitat de cuina i es va limitar a ser cafeteria.

Aquest cafè ocupa el que anteriorment era una xocolateria restaurant força popular anomenada La Mallorquina. Aquest establiment ja apareix citat cap a l’any 1890. Anteriorment, l’any 1863, es trobava al mateix lloc la Confiteria La Palma. Quan Antoni Dòria llogà l’establiment, ja hi havia la decoració que avui dia podem contemplar gairebé en la seva totalitat, la qual va ser encarregada pel propietari de la xocolateria La Mallorquina, el senyor Manuel Docampo, gallec de naixement, i que va ser feta entre 1880 i 1889 per Amigó.

No va ser fins als anys cinquanta que se’n va fer una primera restauració, la qual va consistir en la creació d’una barra seguint el model original d’un petit taulell que era destinat a la caixa enregistradora i que era a l’entrada del local. També va canviar el mobiliari que hi havia en origen just a l’entrada del local: les taules rodones de marbre (els anomenats vetlladors) amb cadires de vímet van ser substituïdes per unes butaquetes entapissades al voltant de taules de fusta. Posteriorment, als anys vuitanta se’n va fer una segona restauració, en aquest cas de les pintures i el mobiliari, i un altre cop es va canviar i ampliar la barra, treball que va anar a càrrec d’Antoni Moragas i Spa. En aquell moment, en restaurar els plafons pintats de les parets es va trobar a sota una altra decoració totalment vuitcentista de gerros amb flors, anterior a la xocolateria La Mallorquina i que s’atribueix a l’esmentada Confiteria La Palma.

Quan arribem al cafè, el primer que crida l’atenció és la porta d’accés principal, un emmarcament de fusta amb motius tallats de temàtica floral i vegetal de línies sinuoses, dins el llenguatge modernista, combinats amb els dos brancals de marbre on es repeteixen els mateixos motius. A l’interior ens trobem amb un primer espai amb dos parells de taules a banda i banda de la sala de manera que es configura un passadís central que condueix a la barra, on el local es fa molt estret, per passar a continuació a un ampli saló. Entre els dos espais hi havia unes vidrieres, que tenien la funció de separar els dos àmbits, de les quals encara es conserva l’emmarcament. L’any 1992 es van obrir dos salons al pis superior, amb una decoració vuitcentista, fidel al moment de construcció de l’edifici.

L’estructura del local, visible sobretot en el saló interior, se situa dins l’estil vuitcentista per l’ús de columnes de foneria de ferro, amb els capitells prolongats tal i com es feien servir quan encara no hi havia bigues laminades per sostenir els embigats de fusta, i també per l’ornamentació de guix del sostre amb decoració vegetal (palmetes i flors) i geomètrica (rectangles, piràmides, etc.). A les parets es combinen plafons pintats sobre tela amb tres motius diferents: dos d’ells mostren noies amb actituds ingènues que porten cistells i flors a les mans i el tercer motiu és un gerro amb flors. Tots els plafons estan emmarcats per unes motllures de guix, pintades amb els mateixos colors verd fosc i os, les quals també trobem al sostre.

Alternant-se amb les pintures, trobem uns miralls amb dibuixos gravats a l’àcid que representen figures femenines que per la seva indumentària semblen fer referència a personatges de diverses òperes. En aquest cas són dones sensuals, de línies sinuoses i amb actituds diverses més properes a una estètica lligada al llenguatge modernista. A la part inferior d’aquestes pintures i miralls hi ha un arrambador, actualment de rajola, que anteriorment era d’uralita en el saló interior i de fusta en el de l’entrada.

Pel que fa al mobiliari, al primer saló es van fer modificacions, però no pas al saló interior, on es mantenen intactes, tot i que restaurades, les taules de fusta i les cadires Thonet, molt populars a l’època, juntament amb unes altres cadires més modernes però també de la firma Thonet.

Durant tots aquests anys ha estat seu de reunions i xerrades dels personatges més diversos que han viscut a Barcelona o hi han passat. En l’època republicana (1931-1939) va ser punt de trobada de polítics de la Lliga i d’Esquerra Republicana (com ara el que més tard seria president de la Generalitat a l’exili, Josep Irla) i durant la guerra civil va ser popular entre els membres de les Brigades Internacionals. Acabada la guerra, el local va tenir una època de poc moviment, però es recuperà cap als anys cinquanta amb l’arribada de turistes. Als anys seixanta, va reviscolar el seu tarannà tradicional de lloc de tertúlia i trobada amb parroquians avui ben coneguts, com els escriptors Maria Aurèlia Capmany i Terenci Moix, els pintors Modest Cuixart i Joan Miró, i el dramaturg i actor Sacha Guitry. Tampoc no podem oblidar que al llarg de la seva història el Cafè de l’Òpera ha estat un lloc on els cantants acostumaven a fer una parada: Chaliapin, Toti del Monte, Rosich, Caballé, Carmen Valor, Luys Santaria i César González Ruano són alguns dels noms més coneguts.

Des d’aleshores i fins avui, el públic que ha fet cap al Cafè de l’Òpera ha estat molt variat; gent que manté viu el caràcter original de l’establiment i el seu tarannà de punt de reunió. Una clientela que ara és molt més cosmopolita que en els seus orígens, d’edats diferents i d’ambients diversos, amb un cert aire informal i bohemi. L’establiment és un autèntic “clàssic” de la ciutat; no debades va ser proclamat Ramblista d’Honor l’any 1997. Als matins és més habitual trobar-hi petits grups de turistes i nadius esmorzant i llegint el diari en un ambient reposat; als vespres, en canvi, el local s’engresca i sol omplir-se de catalans i estrangers residents en un ambient jove i multicultural.

A l’establiment podem assaborir un bon cafè de la seva àmplia carta, de la qual destaca el cafè De l’Òpera (cafè amb mousse de xocolata). Si preferim un te, en podem triar entre la trentena de varietats que s’hi ofereixen. La xocolata desfeta també és una tradició especial del local, el qual, per a les hores més animades, disposa d’una bona selecció de whiskys, vins i caves, i cerveses nacionals o d’importació. També podem menjar-hi a qualsevol hora del dia principalment tapes o racions d’embotits i formatges de diversos orígens, entrepans i especialitats de la temporada, tot plegat a preus raonables.

Així mateix, seguint el tarannà del local, els salons del pis superior es poden reservar per a tertúlies, xerrades, presentacions de llibres i petites celebracions. Amb capacitat per a unes quinze persones a cada sala, la reserva implica únicament una consumició obligatòria dels assistents.


Actuacions de la campanya Barcelona, posa't guapa

Restauració façanes, balcons i elements de tancament, persianes


Horaris

Tots els dies de la setmana de 9 a 3h.



Més informació

Tel.: 93 302 41 80


Aconsegueix la Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Amb aquesta ruta podreu conèixer a fons impressionants palaus, cases sorprenents, el temple símbol de la ciutat i un immens hospital, i també obres més populars i quotidianes com ara farmàcies, comerços, botigues, fanals o bancs, obres modernistes que demostren que el Modernisme va arrelar amb força a Barcelona i que encara avui és un art viu i viscut.

La Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona es pot adquirir en els nostres centres del Modernisme.

Més informació