Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló)

La Colònia Güell: l’església (cripta) i el nucli urbà La Colònia Güell és una antiga colònia tèxtil fundada el 1890 per l’empresari i mecenes burgès Eusebi Güell a Santa Coloma de Cervelló. La colònia es concep a partir de la fàbrica com un conjunt urbà d’habitatges i serveis per als obrers (cases, escola, església, botiga, ateneu, etc.). La finalitat era aconseguir la pau social en un medi controlat per l’empresari. La Colònia Güell, però, es diferencia de la resta de colònies tèxtils per l’ús de la màquina de vapor com a font d’energia, per la separació de la fàbrica respecte de la zona residencial i per la intervenció d’arquitectes modernistes de primera fila. Per dur a terme aquest projecte, Eusebi Güell comptà amb la col·laboració d’Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellvé. Els dos últims eren arquitectes modernistes de prestigi i col·laboradors de Gaudí i van ser els artífexs del projecte urbanístic i d’alguns dels edificis més singulars (Ca l’Ordal, Ca l’Espinal, l’Escola, Casa del Mestre, Centre de Sant Lluís), on van fer un impressionant desplegament dels recursos arquitectònics i decoratius més purament modernistes. Gaudí, en canvi, es va fer càrrec de l’església, popularment coneguda com la “cripta”, ja que, respecte al projecte inicial, només es van arribar a construir la planta baixa i el seu pòrtic (segons el projecte, l’església havia de tenir dos pisos amb una alçada de quaranta metres). Un conjunt modernista La Colònia Güell és un conjunt integrat per la fàbrica (avui dia hi ha ubicades diferents empreses i està en procés de rehabilitació), el nucli urbà i l’església. En el Centre d’Acollida de Visitants hi ha una exposició permanent introductòria a la visita. A més de la visita —guiada o no— a l’església, es pot fer una visita a la Colònia per submergir-se en l’ambient social i creatiu de començaments del segle XX. Després es pot fer una passejada tranquil·la per la pineda que envolta l’església i sentir la pau que domina l’entorn. Una obra cabdal L’església (cripta) de la Colònia Güell està considerada com l’obra mestra de Gaudí. Aquí va experimentar i va aconseguir expressar el seu llenguatge arquitectònic més personal. Va optar per l’ús de columnes inclinades com a sistema per sustentar el pes de l’edifici, sense necessitat de construir arcbotants o contraforts. La distribució de pesos va ser calculada mitjançant el mètode de la maqueta polifunicular, que va inventar per a la projecció arquitectònica i que a petita escala permetia preveure les càrregues i els arcs que les havien de suportar. L’església va ser declarada monument historicoartístic el 1969 i avui dia està considerada com una de les peces fonamentals de l’arquitectura mundial del segle XX, a causa de la gran innovació que va suposar en l’ús de columnes inclinades i de voltes en forma de paraboloide hiperbòlic i per l’admirable combinació dels materials. L’entorn natural Gaudí va situar l’església al turonet més alt de la zona residencial de la Colònia, en una pineda. Gràcies als materials cons-tructius, l’església i les columnes inclinades del pòrtic es barregen visualment amb el paisatge exterior en un mimetisme perfecte. Als murs i les columnes exteriors es combinen gens capriciosament els diferents materials utilitzats: escòria de fosa, maons recuits deformats, pedra de calcita i basalt. Als murs exteriors es troben en gran profusió mosaics amb simbologia religiosa. Al pòrtic destaca una impressionant palmera de basalt que sosté les voltes. A l’atri del porxo, Gaudí va experimentar per primera vegada en la història de l’arquitectura les voltes de paraboloide hiperbòlic. Sobre la llinda de la porta principal hi ha situat un extraor-dinari mosaic. Un interior impactant Dins la cripta, que és de planta ovalada, impacten sobretot la solució del sostre, basada en nervis de maó; els murs de paraboloide hiperbòlic, i les quatre columnes basàltiques d’aire prehistòric. Tot aquest ambient (cal recordar que l’església no va ser acabada) contrasta vivament amb els cromatismes dels vitralls. Els bancs van ser dissenyats per Gaudí, així com les piques d’aigua beneïda fetes amb petxines enormes sustentades amb ferro forjat. El sagrari, l’altar de la Sagrada Família i els àngels del presbiteri són obra de Josep M. Jujol. La restauració Des del mes de setembre de 1999 s’estan executant obres de restauració a l’església, les quals es desenvolupen en diverses fases. Els objectius de la restauració són: - Recuperar el valor original de l’obra d’Antoni Gaudí, tot conservant amb rigor l’obra original i eliminant els elements afegits després que Gaudí abandonés l’obra. - Finalitzar una obra inacabada donant-hi un acabament formal mitjançant el corona-ment del mur exterior amb un material ben diferenciat de l’original. - Donar-hi un acabament funcional, arranjant els accessos, amb un nou eix d’entrada i unes noves escales exteriors que pugen a la terrassa, la qual s’ha generat substituint la vella i deteriorada coberta provisional de fibrociment. - Regenerar la degradació produïda pel pas del temps mitjançant la neteja, la impermeabilització de sostres i la restauració dels mosaics i altres elements deteriorats. Fins ara s’han restaurat l’atri, els porxos, els murs exteriors i els mosaics. S’ha renovat el paviment de l’accés i el de sota dels porxos. S’ha restaurat i impermeabilitzat la rampa inacabada prevista per accedir a la nau superior no construïda. S’han construït la nova terrassa i l’escala exterior. També s’ha instal·lat la il·luminació exterior de l’església. Resten encara pendents actuacions de restauració a l’interior de l’edifici i l’ordenació de l’entorn de l’església en un recinte més ampli, com a actuacions més rellevants. Consorci de la Colònia Güell