Hotel España

1903

L’any 1903 van encarregar a l’arquitecte Domènech i Montaner la decoració de la Fonda Espanya, treball que va guanyar el premi de l’Ajuntament al millor establiment.
A l’interior s’han conservat intactes alguns dels salons, amb els arrambadors de fusta i ceràmica amb motius heràldics, la pintura mural de temàtica marina i els elements ornamentals generals. Així mateix, cal fer esment de la llar de foc d’alabastre modelada l’any 1901 per l’escultor Eusebi Arnau, que es troba en un dels salons interiors.

L’interès arquitectònic d’aquest hotel, que al seu dia va albergar l’heroi nacional filipí José Rizal, se centra en els salons, decorats el 1902-1903 per un dels pares del Modernisme, Lluís Domènech i Montaner. A l’Hotel España, Domènech i Montaner va comptar amb la col·laboració de dos grans mestres de les arts plàstiques de l’època: l’escultor Eusebi Arnau i el pintor Ramon Casas. Eusebi Arnau és l’autor de l’esplèndida xemeneia d’alabastre d’un dels menjadors, que es pot veure des del carrer, i Ramon Casas és el responsable dels esgrafiats marins del menjador interior, en què també destaca una claraboia cassetonada que filtra una llum molt difosa que realça l’efecte dels esgrafiats de Casas. Domènech i Montaner va arrodonir el conjunt amb dos enginyosos arrimadors de fusta. Un d’ells, d’un disseny molt acurat, està decorat amb medallons de ceràmica blavosa que representen les províncies espanyoles, mentre que l’altre, de tipus romà, se centra en temes florals.

La Fonda España, que es troba al carrer Sant Pau números 9 i 11, la decoració del qual ha estat projectada i dirigida per l’arquitecte D. Lluís Domènech i Montaner. En el conjunt d’aquesta obra concebuda amb inspiració poderosa i bellesa summa s’imposen per descomptat l’abundor i bona llei dels recursos artístics que combinen severitat i delicadesa, grandiositat i habilitat, el feliç enginy que ha presidit l’elecció dels materials, l’agradable harmonia dels colors, la bona disposició de les línies, l’elegància de les formes i, per sobre de tot, el talent sòlid amb què s’ha realitzat una obra nova sense efectismes, ni exageracions, ni violències.”

Així es descriu a l’Anuari Estadístic de l’Ajuntament de Barcelona de 1904 aquest local, propietat dels senyors Rius i Martí, que va guanyar el premi al millor establiment inaugurat l’any 1903. I així, amb poques modificacions, el podem contemplar i gaudir en l’actualitat.

La notícia més antiga que s’ha trobat fins ara sobre la Fonda España sembla indicar-nos la data de la seva inauguració. Es tracta d’un avís al Diari de Barcelona que el 30 de desembre de 1858 informa que “el primer dia de 1859 s’obrirà amb tot nou aquest establiment”. A partir de l’any 1863 la Fonda s’amplia amb els baixos d’un altre edifici, que el propietari Josep Colomer va fer construir de nou. Entre aquesta data i el 1903 no tenim cap constància que es facin reformes a l’interior de l’establiment.

Els hereus de Josep Colomer van ser els qui van encarregar la decoració a Domènech i Montaner, tot i que l’any 1903 els propietaris ja són Rius i Martí. Des d’aleshores ha conservat sempre la mateixa funció, però amb el temps ha evolucionat i ha passat de ser bar i fonda a ser restaurant i hotel. Als anys vint aquest local s’anomenava popularment “els toreros”, perquè era on s’hostatjaven molts dels matadors més coneguts. Durant la guerra civil va ser requisat per la CNT per fer-hi un hospital. Posteriorment l’hotel, l’any 1983, passà a mans de la família Tutusaus. Ells van recuperar la decoració que en algunes zones estava tapada per obres més modernes o, fins i tot, com en el cas de la xemeneia d’alabastre, totalment coberta per pintura negra. Des de l’octubre del 2004 la propietària de l’establiment és la societat Hotelcon 96, SL.

No tot el conjunt s’ha preservat intacte: la zona que més ha patit ha estat la recepció, tot i que se’n conserva la porta de fusta original, però a l’interior el record és mínim. A l’esquerra de la recepció hi ha la Sala Arnau, que també ha patit moltes mutilacions al llarg dels anys. Abans sala de descans i ara bar restaurant, aquesta sala conserva l’esplèndida llar de foc d’alabastre (alimentada per gas), modelada l’any 1901 per l’escultor Eusebi Arnau i produïda pel taller de l’escultor Alfons Juyol i Bach. Val la pena fixar-se atentament en la riquesa de les escultures que representen les edats de l’home amb figures femenines i d’un vell, i la campana coronada per l’escut de l’emperador Carles V d’Alemanya (I d’Aragó), amb la corona imperial, l’àliga bicèfala, les columnes d’Hèrcules i el Toisó d’Or, amb els emblemes dels antics regnes de Lleó, Castella, Navarra i Aragó al centre. Aquests motius també els trobarem en la decoració d’un dels menjadors: les evocacions heràldiques són característiques en l’obra de Domènech i Montaner, que a més d’arquitecte, historiador i polític, va ser també un prominent heraldista.

On podem trobar la decoració que pròpiament va merèixer el premi de l’Ajuntament al millor establiment és en els dos menjadors, que avui mantenen la seva funció original. Entrant en línia recta des del carrer i passada la recepció, hi ha el que antigament era el menjador dels hostes, també anomenat “saló de les sirenes”, ara dedicat sobretot a banquets o sopars de grup. El primer que crida l’atenció és el mural pintat de la paret amb temàtica marina: sirenes (amb cames), peixos del Mediterrani, etc., tot sobre un fons d’ones en relleu. Aquestes pintures sovint s’han atribuït al pintor Ramon Casas.

Sota les pintures, la part inferior de la paret està coberta per un arrambador configurat a partir de l’entramat d’amples faixes de fusta, que forma una quadrícula, i en els buits trobem un altre cop escuts de ceràmica vidrada que representen antics senyorius aristocràtics. La sala està coberta per una claraboia cassetonada que deixa entrar subtilment la llum natural.

El segon menjador, comunicat amb l’anterior i situat a la dreta de la recepció, era el restaurant públic, i encara ho continua essent. Aquí també destaca l’arrambador de les parets, en aquest cas de mosaic, que representa diversos emblemes, tot i que en menor quantitat. Aquest arrambador està coronat per penjadors de fusta, més treballats que en l’anterior menjador, i s’hi combinen motius vegetals i florals. Tots els llums que hi ha en aquest menjador són del moment de la reforma portada a terme per Domènech i Montaner: els aplics de les parets i els llums penjants, que en origen eren a la Sala Arnau.

En tots els salons es pot gaudir d’un menú de preu molt assequible, tant per dinar com per sopar, de cuina principalment catalana però amb la flexibilitat pròpia d’un hotel. Un espai obert a tothom, des de la mateixa gent que viu o treballa al barri fins als visitants que s’hostatgen al mateix hotel. Ara que fa més de cent anys de la decoració de la Fonda Espanya, encara hi podem menjar gaudint d’un entorn privilegiat i sentir que formem part d’un conjunt creat pel gran mestre del Modernisme, Domènech i Montaner, on va demostrar les enormes possibilitats de diàleg entre la pedra, la pintura, la ceràmica, el vidre, el ferro i la fusta.


Actuacions de la campanya Barcelona, posa't guapa

Restauració façanes, i interior: Saló de les Sirenes. 2011 - 2012


Horaris

Horari de visita:
De dilluns a divendres, a les 12.15 h i a les 16.30 h, i dissabtes a les 17h.
Dies festius sota sol·licitud prèvia.
Agost: dimarts a les 12.15 h i dijous a les 17 h, i la resta de dies de la setmana prèvia sol·licitud.

Idiomes: català, castellà i angles.

Durada: 40 min.

Inici: recepció de l’Hotel España (Sant Pau 9-11, al costat del Liceu).



Més informació

Tel.: (+34) 935 500 000
www.hotelespanya.com
eventos@hotelespanya.com
info@hotelespanya.com


Aconsegueix la Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Amb aquesta ruta podreu conèixer a fons impressionants palaus, cases sorprenents, el temple símbol de la ciutat i un immens hospital, i també obres més populars i quotidianes com ara farmàcies, comerços, botigues, fanals o bancs, obres modernistes que demostren que el Modernisme va arrelar amb força a Barcelona i que encara avui és un art viu i viscut.

La Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona es pot adquirir en els nostres centres del Modernisme.

Més informació