Ruta modernista de Vilafranca del Penedès

El Modernisme a Vilafranca del Penedès

El ressorgiment econòmic de la comarca de l’Alt Penedès, després del desastre de
la fil·loxera, va propiciar l’arribada del corrent artístic i social que començava a implantar-se a Europa. Propietaris agrícoles i comerciants esdevenen els receptors de les tendències modernistes i impulsen edificacions d’acord amb la seva posició econòmica.

Vilafranca comença a finals del segle XIX la seva transformació de poble a petita
ciutat, a les antigues places i carrers apareixen nous edificis que canvien la seva
tradicional imatge i es projecta un nou model de ciutat. Els arquitectes de renom substitueixen els mestres d’obres en les diferents construccions i sorgeixen les figures de Santiago Güell, Eugeni Campllonch i Antoni Pons. Santiago Güell (Vilafranca, 1869) va ser arquitecte municipal i va participar activament de la vida política vilafranquina. Com a arquitecte era un home escrupulós i perfeccionista. Va ser ell qui va deixar l’empremta més important i qui va crear la imatge urbana de la ciutat, i molts dels edificis més emblemàtics han estat obra seva. Va ser autor d’unes edificacions caracteritzades pel domini de la tècnica arquitectònica i pels tocs personals que aplicava a les seves obres amb sobrietat, elegància i equilibri. L’arquitectura modernista a Vilafranca combina l’arquitectura popular catalana amb les tendències pròpies del Modernisme, que aporta nous materials i una nova concepció de l’espai. En el recorregut per la Vilafranca modernista podem veure la vistositat de la decoració naturalista de les façanes, la utilització del maó vist en alguns edificis, i els vitralls i baranes de ferro forjat en finestres i balcons.

El patrimoni modernista de Vilafranca consta de trenta-tres edificis de la condició més variada: cases senyorials, edificis públics i magatzems dedicats a l’exportació de vins i licors, uns clars exponents de l’entitat pròpia de l’arquitectura industrial.

El Modernisme contemplava també altres aspectes de l’art com ara la pintura,
l’escultura i el disseny de mobiliari urbà. Passejant pel carrer de Santa Maria, en ple centre de Vilafranca, trobem unes singulars peces en forma de fanals. Entrant a la cripta de la basílica veurem un excel·lent grup escultòric d’en Josep Llimona i al Museu de Vilafranca dibuixos de Ricard Opisso, així com obres d’altres autors.

Aquesta ruta de Vilafranca és un itinerari que permet conèixer l’impacte d’aquest moviment cultural al tombant del segle XIX a partir dels nous símbols de progrés i modernitat que aportava aquesta innovadora tendència anomenada Modernisme.

Servei de Turisme