Terrassa

Terrassa industrial i modernista

Els orígens de la transformació industrial a Terrassa es remunten al primer terç del segle XIX i estan relacionats principalment amb l’expansió de la indústria tèxtil llanera. Les millores tècniques es van iniciar amb la introducció de la màquina de filar (1832) i la màquina de vapor (1833); però no gaire més tard, a partir del 1845, es van començar a implantar els telers Jacquard, peça cabdal en l’expansió al sector tèxtil. Aquest procés va ser afavorit per la millora de les comunicacions i per la construcció de la carretera de Barcelona l’any 1845, però de forma excepcional per l’arribada del ferrocarril del nord el 1856, que comunicava Terrassa amb Barcelona, Manresa i Saragossa. Aquesta nova via de comunicació va permetre una fluïdesa d’arribada de matèries primeres, com són el carbó i la llana, i també la sortida de productes tèxtils elaborats cap als mercats catalans i espanyols. L’urbanisme, la demografia i la societat també van experimentar transformacions importants. La vila de Terrassa es va expandir més enllà de l’estructura medieval en direcció a l’estació del Nord i, fet que és més important, va trencar a principi del segle XX els límits naturals tradicionals, la riera del Palau i el torrent de Vallparadís. La concepció habitual del patrimoni industrial inclou els edificis més emblemàtics, els quals van desenvolupar físicament les activitats del procés industrial. Quan es tracta del patrimoni industrial tèxtil, són les xemeneies, els vapors, les fàbriques i els magatzems. Terrassa és la ciutat on es conserven més elements del patrimoni industrial tèxtil, no tan sols pels edificis reconeguts pròpiament com a industrials, sinó per la urbanització i creació d’una ciutat a partir d’una estructura de vila medieval amb tots els elements que això comporta. Tot això es reflecteix en l’organització urbanística dels carrers, en la relació i ubicació dels vapors, en les fàbriques i magatzems, però també en els habitatges d’obrers —amb totes les seves tipologies i característiques— o en els serveis a la indústria i als ciutadans, com ara l’estació dels ferrocarrils, els bancs, el subministrament d’electricitat, l’hospital, el mercat, els hotels o les escoles. Fins i tot en espais de subministrament d’aliments i altres serveis, o d’oci i diversions com poden ser botigues, farmàcies, estancs, casernes de bombers, casino, casals, corals, cinemes o teatres. També es pot veure en alguns dels elements de mobiliari urbà o en els mateixos carrers amb llambordes, voreres de lloses, fanals i elements elèctrics, i entrades de carruatges. Actualment, encara es conserven a Terrassa molts d’aquests elements industrials. Alguns d’ells són prou interessants individualment, però globalment representen un dels conjunts de patrimoni industrial més destacats de Catalunya. El Modernisme arquitectònic a Terrassa El Modernisme arquitectònic en general es caracteritza pel predomini de la línia corba sobre la recta —l’ús d’arcs parabòlics i el·líptics, la volta catalana de revoltó i els cantells arrodonits—, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals i el dinamisme de les formes. Els materials més utilitzats són el totxo vist, encara que l’estuc i la pedra també hi són presents, i l’ús de la ceràmica decorativa, el ferro forjat i els esgrafiats. Aquests trets generals s’apliquen a Terrassa sobretot en aspectes essencialment pràctics i funcionals d’ús dels edificis. Les decoracions exteriors acostumen a ser austeres, mentre que els interiors són finament decorats: destaquen els arrambadors ceràmics, els vitralls emplomats i els treballs de fusteria i de serralleria. L’exposició local al Real Colegio Tarrasense l’any 1883 va representar l’inici de la renovació de les arts plàstiques a Terrassa. Aquest primer impuls va facilitar la introducció dels nous corrents artístics que, importats d’Europa, arribaven a Barcelona: l’Art Nouveau i el Modern Style. El punt àlgid d’aquest nou estil modernista a la ciutat es va evidenciar en l’exposició del Palau d’Indústries (actual Escola Industrial) l’any 1904, en la qual va destacar l’apartat de les arts aplicades. L’artista terrassenc Joaquim Vancells i el barceloní Alexandre de Riquer van contribuir decisivament en la difusió modernista en la pintura i l’ornamentació a Terrassa. L’expansió i gran difusió d’aquest estil a la ciutat és, però, obra dels arquitectes Lluís Muncunill i Josep M. Coll i Bacardí, i, en segon ordre, de Melcior Vinyals i Antoni Pascual i Carretero. Aquests professionals, juntament amb constructors i artesans, van transformar la imatge de la ciutat: edificis públics, fàbriques, magatzems i habitatges particulars. Aquesta transformació es va produir de forma paral·lela al desenvolupament industrial i a la preocupació cultural i estètica de la burgesia del moment. Aquest estil perviu a Terrassa pràcticament fins als anys trenta, més enllà dels límits tradicionals del moviment. De les primeres obres Art Nouveau a Terrassa, destaca per la seva qualitat artística i estil el projecte de la sala d’actes de l’Institut Industrial, amb pintures murals d’Alexandre de Riquer (1901), que per desavinences amb l’entitat va acabar Joaquim Vancells (1904). D’aquest projecte es conserva la decoració de Vancells in situ i el quadre central, obra de Riquer, situat al menjador de la Casa Alegre de Sagrera. D’altra banda, el polifacètic Joaquim Vancells també ens ha deixat diversos projectes d’aquest estil: el conjunt mobiliari del menjador i despatx de la Masia Freixa, les pintures de l’escala de la Casa Alegre de Sagrera i el disseny global de la Confiteria Vídua Carné. L’afermament de l’estil modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l’arquitecte local més prolífic durant aquest període: Lluís Muncunill. La ruta “Un tastet pel Modernisme Industrial terrasenc” permet visitar alguns dels edificis i monuments més representatius de la ciutat, que donada la seva proximitat es poden visitar en una passejada de mig dia. La ruta comença a la Masia Freixa (1905-1910), al bell mig del Parc de Sant Jordi, antiga residència i també fàbrica de la família Freixa, obra de Lluís Muncunill. Seguint pel Raval de Montserrat es passa per l'antiga Confiteria Carné (avui Farmàcia Albiñana), un exemple extraordinari de les arts decoratives modernistes; l'antiga seu de la Societat General d'Electricitat transformada en restaurant, i l'Ajuntament, un edifici d'estil neogòtic (1903). L'antic Institut Industrial i el magatzem Cortès i Prat (1897) són els edificis més destacats que es troben fins arribar a la Casa Alegre de Sagrera. Aquest edifici (de començament del XIX, reformat el 1911, actualment secció del Museu de Terrassa) fou la residència d'una antiga família industrial i és una mostra d'un estil modernista molt eclèctic. A l'interior destaquen les pintures de Joaquim Vancells i Pere Viver, l'ebenisteria, els vitralls emplomats, l'envidriat i les grans pintures modernistes d'Alexandre de Riquer, al menjador. De nou a la Rambla d'Ègara s'arriba al Mercat de la Independència (1906), d'estructura metàl·lica i amb una remarcable decoració en ferro forjat. La Ruta acaba a l'antic Vapor Aymerich, Amat i Jover, una de les fàbriques d’Europa més espectaculars i seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, és obra de Lluís Muncunill (1907). Compta amb una immensa nau d’11.000 metres quadrats, una sala de màquines, la xemeneia i les antigues carboneres de la fàbrica tèxtil. Aquest antic vapor ens mostra el món obrer i industrial d’aquella època, abans d’anar a edificis que apropen la vida quotidiana de la ciutat i de la seva burgesia. Si després d'aquesta passejada de mig dia es vol continuar visitant el patrimoni modernista i industrial, podeu acostar-vos al Gran Casino (1920), sumptuós edifici. Fins arribar a l’edifici i als jardins de l’Institut Industrial (antic magatzem Pasqual Sala, 1893) trobem una sèrie de cases que conserven l’esperit de la Terrassa industrial de fa cent anys, com ara la Concepció Monset, la Baltasar Gorina i les cases de Cal Maurí (conjunt d’habitatges modestos per a obrers, un dels pocs conjunts que es conserven al nostre país). El Teatre Principal és un altre element destacat en el recorregut per la Terrassa modernista, un edifici monumental del 1911. Antics magatzems i cases (magatzem Francesc Roig, magatzem Emili Matalonga, Casa Jacint Bosch, magatzem Joaquim Alegre, magatzem Torras...) o al carrer de la Rasa, on trobem l’antiga quadra del Vapor Ventalló (reconvertida en espai públic com a plaça porticada), la fàbrica (1920) i el magatzem Marcet i Poal (1914), i, finalment, la quadra de la fàbrica Izard (1921), espectacular edificació que s’obre a la plaça Didó i és ara seu de la Sala d’Exposicions Muncunill, situada a l’antiga sala de tints.

Ajuntament de Terrassa


Com arribar-hi

Amb tren: FGC, des de la plaça de Catalunya (Barcelona). RENFE: línia C-4 des de la plaça de Catalunya (Barcelona) direcció Manresa. Per carretera: Per la C-58, sortida Terrassa-Centre.


Horaris

Visites guiades per públic individual:

Visita a la Masia Freixa: visita diària a les 12 h

Ruta fàbrica i somnis: el 1r diumenge de mes - Durada: 2 hores.

Hora i lloc de trobada: 10.30 h al mNACTEC (Rambla d'Ègara, 270).

Ruta pinzellades modernistes: 2n dissabte de mes - Durada: 1 h 30 min.

Hora i lloc de trobada: 11 h a la Masia Freixa (Parc de Sant Jordi - Pl. Josep Freixa i Argemí, 11).

Ruta "un tastet pel modernisme industrial terrassenc": 4t dissabte de mes - Durada: 3 hores.

Hora i lloc de trobada: 11 h a la Masia Freixa (Parc de Sant Jordi - Pl. Josep Freixa i Argemí, 11).

Reserva prèvia. Cal portar auricular propi, o adquirir-lo a l’inici de la visita al preu de 0,60 €.


Preus i descomptes

Descompte de la Ruta del Modernisme: 2x1 sobre la visita guiada, excepte la visita a la Masia Freixa que és gratuïta.

Preu grups i col·lectius:
Visites guiades a la ciutat adreçades a agències de viatges, entitats, empreses, institucions, associacions i altres col·lectius. Qualsevol dia de la setmana.
Demana'ns la teva visita a la carta! t'enviarem l'itinerari de visita que millor s'adapti a les teves necessitats.
Preus: 34,74 € per hora (visites en català o castellà), 2,47 € suplement per hora (visites en idiomes) i 3,74 € suplement per hora (visites en festius).

Rutes i visites al teu aire
Si vols descobrir el patrimoni industrial i modernista de Terrassa al teu ritme, et proposem fer-ho amb:
L'audioguia del modernisme industrial a Terrassa
En idiomes català, castellà i anglès.
Realitza la ruta de forma lliure i autoguiada pels 10 principals edificis de la ruta industrial i modernista de Terrassa. Aprofita ara i descarrega-te-la a: http://visitaterrassa.cat/audioguia/

Turistren
Adquireix el teu bitllet combinat a les màquines expenedores de bitllets de qualsevol estació dels FGC de la línia Barcelona-Vallès i visita els diferents atractius de la nostra ciutat (Terrassa Modernista, Terrassa Medieval, Descobreix Terrassa).
Si us sembla quan hagueu realitzat els canvis, ens ho dieu i ens ho mirem.

Per qualsevol dubte o consulta, estem a la vostra disposició.


Més informació

Tel.: 937 397 019.
Fax: 937 397 063.
turisme@terrassa.cat
www.visitaterrassa.cat


Totes les rutes requereixen reserva prèvia.

Aconsegueix la Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per la Barcelona de Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, que, juntament amb altres arquitectes van fer de Barcelona la capital mundial del Modernisme. Amb aquesta ruta podreu conèixer a fons impressionants palaus, cases sorprenents, el temple símbol de la ciutat i un immens hospital, i també obres més populars i quotidianes com ara farmàcies, comerços, botigues, fanals o bancs, obres modernistes que demostren que el Modernisme va arrelar amb força a Barcelona i que encara avui és un art viu i viscut.

La Guia de la Ruta del Modernisme de Barcelona es pot adquirir en els nostres centres del Modernisme.

Més informació