Josep Domènech i Estapà

J. Domènech i Estapà va ser un arquitecte que va manifestar la seva oposició al moviment modernista; tot i així, cal entendre´l com a premodernista, encara que en el vessant més historicista i de formes més conservadores. Els seus edificis són grans construccions de pedra força rígides, influenciats en un primer moment per l´arquitectura mudèjar, però amb elements innovadors que ja presagien el nou corrent modernista.
Va dedicar-se principalment a obra pública, també va rebre algun encàrrec de la burgesia barcelonina, com la Casa Antoni Costa (1904; rambla de Catalunya, 122).
De les seves obres destaquen el Palau de Justícia de Barcelona (1887-1908; passeig de Lluís Companys, 14), que va projectar juntament amb E. Sagnier; l´Observatori Fabra (1904; carretera de l´Observatori Fabra, s/n), la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883; Rambla, 115) i la presó Model juntament amb Salvador Vinyals (1904; Entença, 155). Va participar de manera activa en l´aixecament dels edificis per a l´administració de l´Exposició Universal del 1888 a Barcelona. A Sitges va fer la Vil·la Havenmann (1907; Artur Carbonell, 11; actual seu de la Fundació Ave Maria).
La seva formació científica -era doctor en ciències exactes- va permetre-li publicar diversos tractats de geometria, com el Tratado de geometria descriptiva i El modernismo arquitectónico (1911).