Lluís Bru i Salelles

Es va iniciar en el món artístic en l'àmbit de l'escenografia i va començar treballant com a deixeble de F. Soler i Rovirosa i de M. Vilomara, per acabar com a col·laborador del darrer i treballar conjuntament en molts dels decorats del Gran Teatre del Liceu (Rambla, 51-59) cap al 1901.
Instigat per l'arquitecte L. Domènech i Montaner, s'introduí en el món del mosaic i va fer una estada a Venècia per ampliar la seva formació i aprendre aquesta tècnica, que a la tornada aplicaria en les seves obres. El 1904 va obrir un taller al carrer d'Enric Granados de Barcelona. Alguns dels mosaics produïts al seu taller són els de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-1930; Sant Antoni Maria Claret, 167), de la Casa Lleó Morera (1905; passeig de Gràcia, 35) i els del Palau de la Música Catalana (1905-1908; Palau de la Música, 4-6), tots ells edificis de l'arquitecte L. Domènech i Montaner. També va produir mosaics sota la direcció d'altres arquitectes, com els mosaics de la botiga l'Antiga Casa Teixidor (1909; ronda de Sant Pere, 16; actualment òptica Arense), obra de l'arquitecte M. Raspall, o bé els de la Casa Comalat (1909-1911; Còrsega, 442), de l'arquitecte S. Pupurull.
Així mateix, va despuntar com a pintor i dibuixant per a les arts decoratives. Destaca la seva participació a la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat (passatge Puig d'Ossa, s/n) per a la qual va dissenyar diferents arrimadors i rajoles d'encàrrec.
Un altre exemple de l'obra d'aquest artista són les pintures per a la farmàcia Bolós (1904; Rambla de Catalunya, 77), que va realitzar juntament amb Maurici Gelabert.